Església i castell, a l’esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.
Santa Eugènia -Rosselló-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: el Soler
Foxonet, Emili
(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)
Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).
La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).
Eula, l’
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.
Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.
A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.
Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.
Bonafont, Josep
(el Soler, Rosselló, 1854 – Illa, Rosselló, 1935)
Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc.
Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com “Le Roussillon”, “La Croix des Pyrénées”, “La Revue Catalane” i “La Veu de Catalunya”.
Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l’antologia Garbera catalana (1884), un aplec d’elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).
Dades dels Països Catalans 