Barri marítim, on es localitza la tradicional activitat pescadora; és un centre turístic important.
Arxiu d'etiquetes: el Campello
Venta de Llanussa, la
Estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia, prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
Fabraquer
Llogaret, al sud del poble, al sector septentrional de la Platja de Sant Joan.
La seva església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d’Alacant.
Coveta Fumada, la
Urbanització, a la costa, al nord-est del poble.
Coves, cala de les
(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.
Cases de Marco, les
Barri residencial, al sector septentrional de la Platja de Sant Joan.
Cabrafic, serra de
(Aigües de Busot / el Campello, Alacantí)
Alineació muntanyosa, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els dos termes.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello.
Banyets, jaciment de l’illeta dels
Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.
L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.
Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.
També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.
Banyets, illeta dels
Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar.
Ballestera, la
Caseriu, situat al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Cabrafic.
La serra de la Ballestera (309 m alt) separa aquest caseriu de la plana costanera.
