Arxiu d'etiquetes: editorials

Neotipia, La

(Barcelona, juliol 1905 – segle XX)

Establiment tipogràfic cooperatiu. Creat per Ignasi Clarià, Josep M. Palau, Francesc Millà i altres, tots ells expulsats pel febrer de 1908 -en ésser considerats empresaris- de la societat obrera El Arte de Imprimir.

Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, puix que Clarià i Palau eren caps dels tallers d’“El Progreso”.

Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir aconseguiren el suport de la federació regional al boicot a “El Progreso”.

El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre de 1908.

Muntañola, Editorial

(Barcelona, 1917 – 1929)

Editorial. Fundada per Antoni Muntanyola i Carné, especialitzada en llibres infantils en català i en castellà.

Després del primer títol, Bernardo y el gigante, edità, amb èxit, contes populars i d’autors consagrats -Carner, Riba- i afermà el prestigi de diversos artistes.

Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 (no cobrà importants partides d’exportació a l’Amèrica del Sud), fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey (Barcelona 1909 – 20 maig 2006), advocat i polític, amb el nom d’Edicions Muntanyola.

Monumenta Cataloniae

(Catalunya, 1932 – 1966)

Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha. Destinada a publicar el corpus de l’art català.

Fou iniciada amb el primer volum d’Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n’hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals.

Enllaç: Monumenta Cataloniae

Montaner i Simon, Editorial

(Barcelona, 1861 – 1981)

Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.

S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.

Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.

El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.

Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.

Molino, Editorial

(Barcelona, 1933 – 2004)

Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus.

S’ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d’Agatha Christie, de la qual publicà també diverses traduccions al català.

El 2004 va ser absorbit per RBA Libros, el qual manté el nom en algunes col·leccions.

Millà, Llibreria Editorial

(Barcelona, 1901 – )

Empresa. Fundada per Lluís Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau.

Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya.

Com a editorial inicià la sèrie Catalunya Teatral, amb més de dos-cents cinquanta títols.

A la postguerra primer hagué d’editar només en castellà —Monografías Históricas de Barcelona—, però després reprengué en català la Biblioteca Popular, amb tiratges de fins a vint mil exemplars.

Ha publicat també llibres de bibliòfil i el monumental Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-54) de J.F. Ràfols, en tres volums, i Els pseudònims usats a Catalunya (1951), de Josep Rodergas.

L’any 2015 va tancar per reformes, però continua el negoci per Internet i a diverses fires.

Mateu, Editorial

(Barcelona, 1945 – 1975)

Empresa editorial. Creada per Francesc F. Mateu.

Dedicada a l’edició d’obres sensacionalistes, de consum i infantils.

Publicà profusament, però només uns pocs títols en català, entre els quals destaca Dolça Catalunya (1969-70), extensa obra i d’una gran difusió, molt il·lustrada en color.

Martinenca

(Barcelona, segle XX)

Impremta. Dedicada a treballs comercials i a la impressió de butlletins, preferentment de caire religiós i del nacionalisme català, a la barriada de Sant Martí.

Realitzà “El Lliri de Sant Lluís” (1914), mensual catòlic de joves; “Associació del Col·legi Acadèmia de Catalunya” (1919), butlletí editat per les Escoles de l’Ateneu Obrer de Sant Martí, i “Jordi Erin” (1922), periòdic nacionalista català.

Magrana, La

(Barcelona, 1975 – 2004)

Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola.

Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l’àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policíaca, entre altres col·leccions.

L’any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l’autonomia fins al 2004, que es fusionà definitivament.

Llibres del Mall

(Barcelona, 1973 – 1987)

Col·lecció iniciada per Curial Edicions Catalanes.

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol.

Fou iniciada amb la “Sèrie Poesia”, que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes.

El 1975 es convertí en editorial i el 1981 fou transformada en societat anònima.

S’ha anat obrint a d’altres gèneres com ara la narrativa -“Sèrie Oberta”-, el teatre i l’assaig. Ha iniciat també una col·lecció de traduccions -“Sèrie Ibèrica”-, una altra de texts medievals breus -“Biblioteca Escriny”-, una altra d’obres completes -“Sèrie Batent”-, una col·lecció de clàssics literaris catalans en edició bilingüe -“Marca Hispànica”-, etc.