(Barcelona, abril 1957 – abril 1958)
Quaderns literaris trimestrals, publicats per Santiago Albertí. Amb quatre números en total.
Inserí articles i poemes de grans escriptors catalans contemporanis, amb la finalitat de mostrar una àmplia panoràmica de la literatura a les zones de parla catalana.
(Catalunya, 1979 – )
Editorial. Fundada per J. Vallcorba i Plana, el qual en fou el primer director.
Publica diverses col·leccions: Poesia dels Quaderns Crema (1979), de poetes catalans contemporanis i traduccions, Biblioteca Mínima (1981) i Mínima de Butxaca (1979), de narrativa contemporània, la Sèrie Gran (1979), de literatura catalana antiga o moderna, Assaig (1984) i Assaig Minor (1987), Biblioteca Filològica (1984), In Amicorum Numero (1992), bàsicament de poesia i, Àlbums (1990), sobre figures del món cultural. Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987.
Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l’Obra Poètica de J. V. Foix i l’Obra Catalana d’Eugeni d’Ors, iniciades respectivament el 1983 i el 1987.
Ha tingut un paper destacat en la projecció d’escriptors de les generacions dels anys 1970 i 1980.
La seva producció editorial s’ha ampliat amb les col·leccions en català i castellà Mínima Minor, Ceret, Biblioteca Filològica, El bosque de Aristarco, La Caja Negra i Studia in honorem prof. M. de Riquer.
Enllaç: Quaderns Crema
(Badalona, Barcelonès, 1928 – )
Empresa editorial. Fundada per J. Queralt i M. Antic, amb la direcció literària de J. Puig i Ferrater. En un primer període, que arribà fins a la guerra civil, edità la col·lecció de novel·la “Biblioteca a tot vent”.
A partir del 1951 l’editorial fou represa a Perpinyà i més tard, el 1965, a Barcelona dependent de l’Editorial Aymà i amb la direcció literària de J. Oliver. Posteriorment, el 1983, entrà a formar part de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
A part de l’esmentada, té altres col·leccions, la més important de les quals és “Els Llibres de l’Óssa Menor”, de poesia.
El gener de 2007 entrà a formar part del Grup 62.
Enllaç: Edicions Proa
(Barcelona, 1963 – )
Editorial fundada per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis. Després han dirigit l’editorial Carme Casas i Mas (1986-91) i Jordi Úbeda i Bauló (1992-98).
Publica diverses col·leccions amb un ampli ventall de temes: biografies i memòries (Memòries, 1963-86; Vides i Memòries, 1989), narrativa (Llibre de Butxaca, 1969; El Brot, 1986; Els Maleïts, 1988-90; La Bogeria, 1988-91), literatura juvenil (El Blat Tendre, 1983-86; El Brot Jove, 1987; Pòrtic Aventures 1987-89), erotisme (La Piga, 1988), gènere del qual convoca el premi literari bianual del mateix nom des del 1988, manuals (Conèixer la Natura, 1985), teatre (Textos del Centre Dramàtic, 1987-88), assaig (Nàrtex, 1974-86; Pòrtic Assaig, 1988; Pòrtic Mèdia, 1991), diversos diccionaris, etc. Publica també els Premis Recull.
El 1996 l’editorial fou adquirida per Enciclopèdia Catalana, bé que conservà la marca i els fons propis com a secció diferenciada.
A partir del 1998, va reestructurar les seves col·leccions tot especialitzant-se en llibres de caràcter pràctic i divulgatiu (guies, cuina, manuals, etc. ) i en obres d’ús universitari (Biblioteca Universitària, Biblioteca Oberta, Monografies). El responsable de la direcció editorial fou, des d’aleshores, Francesc Boada.
Des del 2007 formà part del Grup 62.
Enllaç: Pòrtic Edicions
(Barcelona, 1959 – 2001)
Editorial. Fundada per Germán Plaza, tot disposant del fons editorial Janés i el de l’Editorial Lara.
Pertany al grup Printer Indústria Gráfica, del consorci editorial alemany Bertelsman, que adquirí el seu capital entre el 1977 i el 1982.
És situada a Esplugues de Llobregat (Barcelonès) i està especialitzada en l’edició d’obres literàries i de divulgació.
El 1986 llançà al mercat la seva primera col·lecció de llibres en català (“Lletres Catalanes”) i el 1992 creà Editorial Paradigma per a l’edició de novel·la i assaig.
Des del 2001 pertany al grup Random House Mondadori.
(Catalunya, 1925 – 1937)
Col·lecció de novel·listes socials que publicà “La Revista Blanca”. Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n’aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’estat espanyol (arribaren a tiratges de 50.000 exemplars).
Rèplica de les col·leccions similars qualificades de burgeses, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó.
Hi col·laboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera, Regina Opisso i Ignacio Conejo.
A partir del 1929 hom completà aquesta col·lecció amb la sèrie La Novela Libre, on foren incloses obretes de més volum.
(Barcelona, 1917 – 1919)
Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre. Era una clara imitació de la madrilenya “Novela Corta”.
Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert.
Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, J.M. Folch i Torres, Pompeu Crehuet, Apel·les Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc.
La Novel·la d’Ara en fou, de fet, la continuació.
(Barcelona, 1923 – 1927)
Col·lecció de narracions breus. Fundada per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.
Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes: Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Rafael Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènech, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres. Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc.
N’aparegueren una cinquantena de títols.
(Barcelona, 1957 – 1978)
Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC).
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L’Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogia popular (col·leccions Nadal i Navidad).
Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com Trabajo y Sociedad i Temps de Concili, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII.
Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins què cessà l’activitat de l’editorial, en fou director literari Joan Carrera.
Creà tres premis: Premi Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós.
Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions El sentit de la història i J.H.) i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista “Oriflama”, que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.
(Catalunya, 1954 – 1962)
Sèrie de novel·les breus i de preu popular. Iniciada, amb el nom de Col·lecció Lletres, per Joan Grases (1953). En canviar de nom, se’n féu càrrec Albertí Editor, des del número vuit fins al seixanta-vuit.
Fou un bona -i de vegades primera- tribuna per a narradors de la postguerra i també d’èpoques anteriors. Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca.
Dades dels Països Catalans 