Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Llorenç del Munt -Vallès Occidental-

5 Respostes

(Matadepera, Vallès Occidental)

Abadia benedictina (1.095 m alt), situat al cim del casquet de la Mola. Es creu que la seva funció, com a refugi per als cristians perseguits de la invasió àrab, és deguda als monjos de Sant Cugat del Vallès; certament, existia ja el 957.

En temps de l’abat Odegari, la millor època del monestir, fou construïda l’església. Després del domini de Sant Ponç de Tomeres s’uní definitivament a Sant Cugat i, tot seguit, començà la seva decadència. Fou abandonat totalment el 1804; el 1864 s’inicià la restauració i fou declarat monument nacional el 1931.

L’església (segle XI), del més pur estil romànic, consta de tres absis, amb decoració llombarda i un cimbori octagonal a l’entrecreuament del transsepte i de la nau principal. Al migdia el temple té adossada una galeria amb antics sarcòfags; el mur de ponent, on hi ha la porta, abans protegida per un porxo, acaba en espadanya.

Només resten indicis del claustre i de les antigues dependències del monestir, aprofitades en part com a hostalatge i refugi.

Sant Llorenç del Mont -Alt Empordà-

3 Respostes

(Albanyà, Alt Empordà)

(o de Sous)  Antiga abadia benedictina, situada al poble de Sous, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1.100 m).

Existia ja el 872 com a cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja. Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cel·la monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol. Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú.

Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament.

Decaigué molt al segle XV, quan comptava només amb quatre comunitaris. El 1592 fou unida per butlla papal a Sant Pere de Besalú, però la unió no es féu fins després del 1605, en morir el darrer abat Jaume Coll.

Des d’aleshores fou pràcticament una petita parròquia rural del poble de Sous, amb una nova església adaptada el 1829 per l’abat de Besalú, Melcior de Rocabruna i Taverner, en el que fou antiga residència monàstica.

Durant el segle XX el lloc quedà totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.

Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

27 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 4,34 km2, 925 m alt, 949 hab (2017)

0solsones(o Sant Llorenç dels Piteus)  Situat a la vall de Lord, entre la serra dels Bastets i la del Port de Comte, a la dreta del Cardener, al nord de la comarca.

Agricultura amb conreus de cereals, llegums i fruiters. Ramaderia (bovins, ovins i porcins). Explotació forestal i serradores. Cal destacar la indústria alimentària (embotits i productes làctics). Centre d’estiueig amb indústria hotelera. És el segon nucli de la comarca i el principal centre de la vall de Lord, amb atracció comercial. Àrea comercial de Solsona.

La vila és situada al peu de la serra de Port de Comte; es formà el 1297 a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, monument històrico-artístic, l’església del qual esdevingué parroquial. El 1343 hi fou fundada la confraria dels Colls.

Al sud de la vila hi ha el santuari de la Pietat, edifici gòtic que conserva un retaule de Francesc Solives (1480); a l’est hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels (1682), i al nord, l’església romànica de la Santa Creu (segle XI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Just de Barcelona

11 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Sants Just i Pastor)  Església de la ciutat, bastida durant els segles XIV i XV, en substitució d’una antiga església d’aquesta mateixa advocació (citada documentalment ja en el segle X) situada molt a la vora de l’actual.

És un dels principals temples gòtics de la ciutat. Consta d’una sola nau de 5 trams, amb capelles rectangulars entre els contraforts, i d’un absis poligonal amb dues capelles. La façana és flanquejada per dues torres de planta irregular i mur perforat amb un gran finestral. La portada és moderna.

Fou començada el 1342 i consagrada per primera vegada el 1360. Les obres de la façana i del campanar van durar fins al final del segle XVI. La decoració escultòrica monumental gòtica és escassa, donada la sobrietat del gòtic català trescentista. Respecte als finestrals que no han estat tapiats, gairebé tots tenen vidrieres modernes.

Cal esmentar, entre altres peces de la decoració interior, el retaule (segle XVI) de la capella de Sant Feliu, pintat per Pere Nunyes i daurat per Gabriel Alemany.

Sant Julià del Mont

11 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Monestir benedictí, situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al nord del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts. La serra, continuació vers l’est de la serra de Batet, separa la vall del Ser (o de Santa Pau), al sud, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al nord.

El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns. Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç. Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cel·la monàstica a Sant Esteve de Banyoles.

Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175. Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú, que més tard (segle XVII) era sufragània de Sant Miquel de la Miana (la Parròquia de Besalú).

L’església de Sant Julià té una nau romànica, amb capelles laterals posteriors, un campanar sobre la façana i un pòrtic.

Sant Josep de la Muntanya

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Santuari de Gràcia, situat al barri de la Salut. Formà part del convent de la Congregació de Mares dels Desemparats per a nenes orfes, fundat primer a Sant Gervasi (1887), traslladat poc després al carrer de Sant Salvador i el 1896 traslladat a l’indret actual.

El santuari, obra de Miquel Pascual, s’inicià el 1896 i fou inaugurat el 1902. És un edifici neoromànic envoltat per un gran convent. El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari.

Tot seguit esdevingué molt popular i els barcelonins escrivien cartes al sant demanant favors, que eren cremades en la processó mensual. El 1921 es féu la coronació canònica de la imatge de sant Josep.

L’asil té 150 orfes, nens i nenes.

Sant Joan les Fonts, monestir de

5 Respostes

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Antic priorat benedictí, filial de Sant Víctor de Marsella, situat al poble. L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes; la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars; el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat.

Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes -Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts (dites també de les Fonts Superiores per a distingir-les de les de Sant Joan, a les quals els documents diuen les Fonts Inferiores)- i moltes donacions per la contrada.

El primer prior, Guanarri, fou nomenat el 1079. Els bisbes de Girona confirmaren la donació a Marsella els anys 1106 i 1127 i consagraren la nova església del monestir el 1117.

Fou un priorat de pocs monjos: cinc als primers segles i dos al segle XIV. Depengué de Marsella fins el 1424; després fou encomanat a Sant Pere de Besalú, i el 1592 el papa Climent VIII l’uní a Sant Pere de Camprodon. Al segle XV ja no tenia comunitat i la parròquia adscrita al priorat era regida per un vicari perpetu.

Resta la gran església romànica, de tres naus, la central amb volta apuntada i les laterals de quart de cercle i una baixa portalada. El 1725 fou destruït un dels tres absis per ampliar la rectoria; també perdé el primitiu campanar romànic (l’actual és de 1791-92).

Després del 1939 fou restaurada, però gairebé no té culte des que perdé la parroquialitat del lloc.

Procedeix del priorat una majestat romànica, ara al Museu Diocesà de Girona. Conserva encara una gran pica baptismal romànica, amb relleus, signada amb les lletres MNA.

Sant Joan de les Abadesses, monestir de

70 Respostes

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Abadia de monges benedictines. Fundat vers el 885 pel comte Guifré i la seva muller, Guinedilda, destinat a la seva filla Emma. La casa va ésser confiada a un grup de sacerdots que van regir-la fins a la majoria de l’abadessa Emma (898). Aquesta obtingué un precepte reial de Carles el Simple (899) que confirmava els béns donats al monestir i li hi concedia immunitat plena.

El 1017 el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, va aconseguir una butlla papal que suprimia la comunitat benedictina; el monestir fou erigit en comunitat canonical dependent del bisbat de Besalú, creat per Bernat Tallaferro el 1020. Deu anys més tard la canònica quedà regida per un abat, fins al 1083, any en que els canonges foren expulsats; aquests hi tornaren el 1114, després d’haver-hi hagut novament, durant aquest període, una comunitat femenina.

L’església és romànica del segle XII, amb planta de creu llatina amb curiosa disposició de les absidioles entorn de l’absis. És un testimoni especial d’influència francesa dins el romànic català del temps.

A l’interior de l’església excel·leix el grup escultòric, amb les figures pintades del Davallament, obra de mitjan segle XIII.

Enllaç web: Monestir

Sant Jeroni -Bages-

7 Respostes

(Monistrol de Montserrat, Bages)

Ermita (1.130 m alt) de la muntanya de Montserrat, la més alta i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme, sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell i el Bruc, que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor.

Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1.193 m alt. Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església.

Sant Jaume de Frontanyà, monestir de

3 Respostes

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Canònica agustiniana, situada al peu del puig de les Forques i del pla del Cingle. L’església primitiva era dalt de la cinglera, prop de la vila de Frontanyà, i fou consagrada el 905 pel bisbe Nantigís d’Urgell.

Al segle XI es féu una nova església dedicada a sant Jaume, sant Pere i sant Joan, que és la que actualment subsisteix, sorprenent per la unitat del seu pla, la simplicitat de construcció i la puresa de línies.

Consta de planta de creu llatina, creuer, tres absis i un cimbori de 12 cares; la seva decoració és principalment a base d’arcuacions cegues i bandes llombardes. Al costat de l’església hi havia un claustre (segle XII) i la casa dels canonges.

Com a canònica, se’n tenen notícies des del 1140 fins al 1592, en que fou suprimida; actualment aquest singular edifici romànic català és una senzilla parròquia rural.