(Manlleu, Osona)
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda), situat en un petit turó (696 m), termenal amb Torelló i l’Esquirol.
En 1883-86 hi fou bastit un petit temple expiatori (s’ha dit que era el primer que es dedicà al Sagrat Cor), per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí “El Faro de Puig-Agut”, que sortí, de manera irregular, fins al 1903.
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Església romànica de Santa Maria del Puig i antiga parròquia, al nord de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat.
(Vilanova de Meià, Noguera)
Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià), aturonat a 908 m alt, en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.
És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya. Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol. Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell (1033-42).
(Ripoll, Ripollès)
Santuari de la Mare de Déu del Puig de la França (o el Puig de França), a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, al veïnat de les Corts, dins el terme de Llaés.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Santuari (224 m alt) de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a l’oest de la vila, al cim del puig de Bellver, que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila.
Fou refet després de les destruccions del 1936.
(els Prats de Rei, Anoia)
Antic i petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre, creat, a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel.
Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol (avui en ruïnes) feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126.
Tingué una petita comunitat (tres o quatre membres) regida per un comanador, i ja estava en plena decadència a mitjan segle XIV.
L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila.
Santuari (la Mare de Déu dels Prats, o Santa Maria dels Prats), al nord de la vila, a la dreta del riu d’Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats.
El 1240 hi fou fundada una casa mercenària, origen del convent del Miracle de Montblanc.
El 1304 hi morí Pere Ermengol, que s’hi havia retirat com a eremita.
(la Quar, Berguedà)
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella).
Fou erigida pels senyors del castell de la Portella poc abans de l’any 997 a la vall aleshores dita de Frontanyà, i més tard vall de la Portella.
L’any 997 el comte Oliba (futur bisbe de Vic i abat de Ripoll) cedí a la casa de Sant Pere, aleshores en construcció, uns béns patrimonials. L’església monacal no fou consagrada, però, fins al 1035.
L’any 1617 se li uní el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, i durant la guerra carlina de 1833-40 s’hi traslladà la Universitat de Cervera.
Es conserven restes del claustre romànic.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Nom amb que és conegut el porxo de triple arcada, amb una elegant galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
És una obra pre-romànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple pre-romànic del monestir (segurament de planta basilical) anterior a l’actual.
Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell.
(Ponts, Noguera)
Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts), fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila, a l’indret conegut per Sant Peret.
L’església degué aixecar-se a partir del 1143, quan rebé importants donacions, especialment del comte Ermengol VI d’Urgell, encaminades a la fundació d’un monestir benedictí, que no hi fou fundat; en el seu lloc hom instituí una canònica augustiniana a partir del 1169, quan l’església fou donada per Pere de Puigvert al bisbe d’Urgell, Arnau.
Fou un petit priorat compost d’un prior i quatre canonges, i entrà en plena decadència a mitjan segle XIV, per bé que hom continuà proveint el títol prioral els dos segles següents.
Actualment en resta només l’església, en ruïnes, magnífic edifici romànic d’una nau i tres absis de disposició trilobulada o fent creuer amb un cimbori sobre el qual s’aixecava el campanar.
Cal considerar successora de la comunitat de Sant Pere la de la vila de Ponts, composta fins al segle XIX de nou canonges, un d’ells amb el títol de plebà.
Dades dels Països Catalans 