(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
Antiga església, sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977.
L’església és un edifici romànic del segle XI, adossat a una masoveria.
(Espolla, Alt Empordà)
(o d’Esprac) Església romànica de volta apuntada, situada prop de l’Orlina.
Era una cel·la monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera. Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes.
Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona.
Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població.
Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V de Borbó (1713).
A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del segle XII al XIII). Des del segle XV hi hagué només prior, sense comunitat.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Antiga església parroquial i més tard (segle XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès.
Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938. L’antic domini de Pi s’estenia de l’Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella.
L’església, refeta el segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí.
(Navars, Bages)
Antiga església, al nord-oest d’aquest nucli, prop de la caseria de Massadella.
Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic (segle XII).
L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa (25 d’agost) hom fa un aplec en aquesta capella.
(Besalú, Garrotxa)
Església, dedicada a sant Miquel, que es trobava sota el castell i els murs de la vila.
El bisbe i comte Miró II hi fundà el 977 una canònica, que abans del 1031 es traslladà a l’església de Santa Maria, antiga filial de Sant Genís.
(Gurb, Osona)
(o del Grau) Capella rural, situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840.
L’església és pre-romànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del segle XI.
Fou restaurada el 1868. No té culte d’ençà del 1936.
(Vic, Osona)
Popular capella, dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer.
Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia; és coneguda des del 1244.
S’ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946.
(Barcelona, Barcelonès)
(o Sant Nicolau) Antic convent de franciscans, un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l’actual plaça del Duc de Medinaceli.
El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del segle XIII fou començada l’església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d’una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals.
El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al segle XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752.
Les restes conservades, així com els documents gràfics de l’edifici, són poc importants.
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
(o Sant Feliu de Vilamilanys) Antiga església, situada a l’oest del poble. Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès.
Una ara romano-cristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V. Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una vil·la dins les propietats de Sant Cugat.
És un edifici pre-romànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina. L’absis major té planta semicircular a l’interior. Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu. Més tard es cobrí amb volta.
El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és una simple capella de les Fonts, on se celebra un aplec el dilluns de Pasqua.
Dades dels Països Catalans 