Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Joan dels Balbs

3 Respostes

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (538 m alt) i antiga parròquia, situat a l’oest del pla de la Pinya.

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic (és esmentada ja el 958), fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc. Formà part després del vescomtat de Bas.

L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya; fins el 1936 conservà una notable talla (segle XIII) de la Mare de Déu. Formà part de l’antic terme de la Pinya.

Sant Joan del Pont

Deixa un comentari

(Cardona, Bages)

Església de la vila, construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al nord-est de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga.

L’església era adossada a un important hostal.

Sant Joan del Galí

2 Respostes

(Vic, Osona)

Antiga església (Sant Joan de Riuprimer) i quadra civil, sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit (segle XIV).

La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí. Aquest darrer donà el nom modern a l’església.

La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.

Sant Joan de Sora

1 Resposta

(Sora, Osona)

(o del Noguer)  Església i veïnat, situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer. Existia ja el 1245.

És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (segle XIII). No té culte des del 1936.

Sant Joan de Segrià

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Antic raval d’origen àrab situat al nord i a dos quilòmetres de la ciutat, camí d’Albesa, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic (1149), i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera (Alguaire), Vilanova de Segrià, Raïmat i Sant Salvador.

Els hospitalers, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant’Angelo, nebot del papa Celestí III. Els hospitalers acabaren vencent, però la parròquia persistí.

El 1282 és esmentada encara l’església de Sant Joan del Segrià; el 1382 consta igualment la pabordia del Segrià adscrita a la catedral de Lleida. En canvi, ja no consta en els censos del 1429.

El raval desaparegué a conseqüència del despoblament ocasionat pel cicle pestífer del 1348 al 1380. L’església esdevingué una casa de camp.

Després de la Guerra Civil de 1936-39 en aquest indret ha estat creat un suburbi d’immigrants del sud de l’estat espanyol, el Secà de Sant Pere.

Sant Joan de Salelles

3 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble, al límit amb l’antic terme de Cruïlles.

L’antiga parròquia, consagrada el 904, era dedicada a sant Joan i esdevingué sufragània de la de Cruïlles.

Formà part de la baronia de Cruïlles.

Sant Joan de Montdarn

3 Respostes

(Viver i Serrateix, Berguedà)

(o Sant Joan de Cor-de-roure)  Poble i antiga casa monàstica, al nord-oest del terme, prop de la masia de Cor-de-roure.

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses. El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc.

Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical (1017), i restà com a parròquia rural.

L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps (segles IX-X).

Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer).

Sant Joan de Mataplana

2 Respostes

(Gombrèn, Ripollès)

Església, situada sota les restes del castell de Mataplana, dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Mogrony.

Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969.

Una pseudo-tradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n’ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata.

Sant Joan de l’Erm -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(l’Escala, Alt Empordà)

Monestir de localització desconeguda, situat prop d’Empúries.

Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348.

El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella (les tres cases juntes tenien només cinc monges).

Sant Joan de l’Erm -Alt Urgell-

6 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Antic santuari i hostatgeria, dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del riu Madriu. Es trobava en un alt port de muntanya (1.700 m alt) al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca.

Els orígens són desconeguts. Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò; és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers. Estava a cura d’un beneficiat i donats.

L’església es reedificà al segle XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer. L’antic santuari fou incendiat el 20 de desembre de 1936.

El 1959 s’inaugurà un nou santuari, sense hostatgeria, a una hora de distància de l’anterior, prop del pla de la Basseta, enmig d’un magnífic bosc comunal d’avets i mirant a la vall de Castellbò. A poca distància del santuari, al pla de la Basseta, hom construí un refugi forestal, ampliat a causa de la florent estació hivernal d’esquí nòrdic que s’hi instal·là el 1971.