Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Miquel de Maifrè

(Osor, Selva)

(o Sant Miquel de Ter)  Veïnat i església, a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans; actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda.

L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616. Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946. Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació.

Sant Miquel de les Canals

(Vilada, Berguedà)

Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.

Sant Miquel de la Torre

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Antiga parròquia, al vessant esquerre de la vall del Bac, al sud del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.

Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba.

L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya; prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar.

Sant Miquel de la Mar

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou construïda el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere.

El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat. Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Miquel de la Maçana

(Rajadell, Bages)

Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi, prop del mas de la Maçana, al sud-est del poble.

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí. El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera. Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV.

La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826.

Sant Miquel de la Guàrdia

(les Masies de Roda, Osona)

Antiga parròquia rural, situada en una planura envoltada pel Ter, entre les viles de Roda i de Manlleu. Es troba prop de l’important mas Vicenç.

Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres. Des del segle XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat. L’església actual fou refeta el 1786.

Del segle XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860. Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda.

Sant Miquel de la Cortada

(Puig-reig, Berguedà)

Església, situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada dels Llucs, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.

És una edificació romànica tardana (segle XII o començament del XIII) força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII.

Sant Miquel de Gallifa

(Sora, Osona)

Església, al límit amb el terme de Sant Boi de Lluçanès, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat del terme de Sant Boi.

És documentada des del 1150. És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment.

És una edificació romànica (segle XI), amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard.

Sant Miquel de Fluvià, monestir de

(Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)

Abadia benedictina.

Presenta una estructura establerta al segle XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d’una esqueixada a la nau central.

L’exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics.

Enllaç web: monestir

Sant Miquel de Coma-de-roure

(Beuda, Garrotxa)

Església, situada al nord-oest de la serra del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.

Es una edificació tardana (segle XVIII) que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada.