(o Sant Martí de Catllarí) Antiga església de la quadra de Catllarí.
És un edifici romànic del segle XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170. El segle XIV era sotmès a Castellar del Riu.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú.
Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia.
(o de Gessa) Santuari de l’antic terme de Gessa, al nord d’aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d’Arenyo.
Església, vora el nucli urbà, a la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià.
Fou construïda com a nova església del priorat canonical de Sant Martí de Juïnyà.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(ant: Solamal) Antiga parròquia, situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Ferró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon.
És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta; des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Església i antiga quadra, situada a la muntanya i puig de Balaguer (730 m alt), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn.
Existia ja el 1131. L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910. Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir.
(Viella, Vall d’Aran)
Església parroquial d’Aubert, de l’antic terme de Betlan, al nord-oest del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.
Edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada, conserva la pica-baptismal, decorada, romànica.
Havia estat un convent augustinià.
(Campdevànol, Ripollès)
(o Armàncies) Poble i parròquia rural, situada originàriament a l’extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d’Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix.
El 1619 es construí l’església actual, a la part baixa del terme, a l’esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau.
Des d’aleshores és sufragània de Campdevànol.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
(Avinyó, Bages)
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat, al nord del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
Existia ja el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia. L’església fou refeta el 1755.
Entorn seu s’han fet importants troballes arqueològiques, que recorden l’existència d’un poblat ibero-romà.
Dades dels Països Catalans 