Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Miquel de la Guàrdia

(les Masies de Roda, Osona)

Antiga parròquia rural, situada en una planura envoltada pel Ter, entre les viles de Roda i de Manlleu. Es troba prop de l’important mas Vicenç.

Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres. Des del segle XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat. L’església actual fou refeta el 1786.

Del segle XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860. Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda.

Sant Miquel de la Cortada

(Puig-reig, Berguedà)

Església, situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada dels Llucs, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.

És una edificació romànica tardana (segle XII o començament del XIII) força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII.

Sant Miquel de Gallifa

(Sora, Osona)

Església, al límit amb el terme de Sant Boi de Lluçanès, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat del terme de Sant Boi.

És documentada des del 1150. És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment.

És una edificació romànica (segle XI), amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard.

Sant Miquel de Fluvià, monestir de

(Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)

Abadia benedictina.

Presenta una estructura establerta al segle XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d’una esqueixada a la nau central.

L’exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics.

Enllaç web: monestir

Sant Miquel de Coma-de-roure

(Beuda, Garrotxa)

Església, situada al nord-oest de la serra del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.

Es una edificació tardana (segle XVIII) que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada.

Sant Miquel de Castelló

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

(o Sant Miquel d’En Bas) Antiga església del castell de Bas o Castelló d’En Bas, i actual santuari, dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.

L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment. S’hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel.

Sant Miquel de Capsarroca

(Olot, Garrotxa)

Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.

Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial.

L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l’eixample de la ciutat.

Sant Miquel de Canyelles

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Ermita, situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.

La vil·la rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al segle XII.

És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia. Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig.

Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936.

Sant Miquel de Besalú

(Besalú, Garrotxa)

Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a cotitular Sant Genís.

El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç.

Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII.

Sant Miquel -Anoia-

(Cabrera d’Igualada, Anoia)

Antiga església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l’Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera.

El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera.