(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Església i antic poble, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya.
És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l’esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal.
L’església és d’origen romànic, molt modificada. Havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
(o Sant Pere dels Camps) Antic poble, situat al sud del cap del municipi.
L’església de Sant Pere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes.
El lloc formà part de la batllia reial d’Hostoles.
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)
Església romànica (466 m alt), situada en una elevació, al nord-est del terme, prop del puig Ventós (594 m).
És l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.
Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa.
Prop de la capella, edifici del segle XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga ermita, al límit amb els termes de Barcelona i de Sant Just Desvern. Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir.
Fou alçada al segle XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses (de la qual resta la font del Lleó).
El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars; ja el 1652 el mariscal La Mothe hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56.
Abandonada també, hi han estat instal·lades unes antenes de telecomunicacions.
(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, veïna de la de Sant Pere el Pla.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n’ha caigut la volta.
Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.
(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.
Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.
Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, al sud del terme. Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu.
El 1980 hi foren descobertes unes pintures del segle XVIII, que potser en cobreixen de romàniques. A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada.
És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià).
Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat.
Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.
(Vilanova de Meià, Noguera)
(o del Bac) Capella romànica en ruïnes, a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.
Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.
(Arbúcies, Selva)
Antiga sufragania, situada al nord-oest del terme, al costat de can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
Consta des del 1163 com a sufragània d’Arbúcies i sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda.
És un edifici romànic de nau i absis mal restaurat el 1918. L’any 1983 foren descobertes casualment, mentre hom restaurava l’església, importants pintures pre-romàniques del segle IX.
Ara no té culte i serveix per a denominar el veral de masos veí de can Ferrer.
Dades dels Països Catalans 