(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.
Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.
Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, al sud del terme. Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu.
El 1980 hi foren descobertes unes pintures del segle XVIII, que potser en cobreixen de romàniques. A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada.
És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià).
Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat.
Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.
(Vilanova de Meià, Noguera)
(o del Bac) Capella romànica en ruïnes, a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.
Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.
(Arbúcies, Selva)
Antiga sufragania, situada al nord-oest del terme, al costat de can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
Consta des del 1163 com a sufragània d’Arbúcies i sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda.
És un edifici romànic de nau i absis mal restaurat el 1918. L’any 1983 foren descobertes casualment, mentre hom restaurava l’església, importants pintures pre-romàniques del segle IX.
Ara no té culte i serveix per a denominar el veral de masos veí de can Ferrer.
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)
(o d’Ambigats) Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi, situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.
Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs.
Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret. El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona.
El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723. Ara en resten unes poques ruïnes.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco.
En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l’església fou feta el segle XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella.
Es perden les seves notícies el segle XVI. En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.
(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Església pre-romànica de mitjan segle X, al costat del mas Brunet, prop de la carretera de Manresa a can Maçana.
Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó. Retaule gòtic del segle XV.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
(o del Puig) Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes.
Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles.
Es perden les notícies el 1513.
Capella, a l’oest del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.
Dades dels Països Catalans 