(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Església als afores de la vila. Entre el 1270 i el 1321 fou monestir de deodonats. El 1335 s’hi instal·laren pares mercedaris, fins a l’exclaustració del 1835.
En resta una interessant església gòtica, amb un portal romànic, del tipus lleidatà, construïda vers l’any 1230. En una capella lateral hi ha el panteó dels Queralt, amb un valuós sarcòfag esculpit el 1370 per Pere Aguilar, de Lleida, i Pere Ciroll, de Santa Coloma de Queralt.
(Besalú, Garrotxa)
Antiga església. Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc.
Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader.
(Cabrera de Mar, Maresme)
Antiga església, vora la costa.
És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià; l’actual dedicació ja consta el 1258. El 1350 hi havia una comunitat de donades. Al començament del segle XX encara s’hi celebrava un aplec.
Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge.
(les Llosses, Ripollès)
Santuari (1.206 m alt), situat al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel sud la vall de les Llosses.
Existia ja el 1324, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella.
El 1854 s’edificà l’església actual.
(Santa Pau, Garrotxa)
Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d’Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre.
Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Antiga església del castell de Claramunt.
Fou bastida després del 1463, quan el primitiu castell i església (inicialment de Santa Maria, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven) foren destruïts. Fou, com l’anterior, parroquial del lloc fins el 1603.
S’hi celebra un aplec el primer de maig.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Santuari, dins l’antic terme de Sant Privat d’En Bas, situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes.
Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI.
L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII.
(Centelles, Osona)
Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga.
Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
És arruïnada des del segle XIX.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Santuari i antic hospital, al límit amb els antics termes d’Anserall i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena, que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8.000 ha.
Dades dels Països Catalans 