(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Antiga església del castell de Claramunt.
Fou bastida després del 1463, quan el primitiu castell i església (inicialment de Santa Maria, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven) foren destruïts. Fou, com l’anterior, parroquial del lloc fins el 1603.
S’hi celebra un aplec el primer de maig.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Santuari, dins l’antic terme de Sant Privat d’En Bas, situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes.
Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI.
L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII.
(Centelles, Osona)
Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga.
Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
És arruïnada des del segle XIX.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Santuari i antic hospital, al límit amb els antics termes d’Anserall i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena, que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8.000 ha.
(Camós, Pla de l’Estany)
Església, situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena (245 m alt).
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat; conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predel·la sant Pere i sant Pau.
Ja existia l’any 1172.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari (1.547 m alt), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils, al sector meridional del terme, continuada vers l’oest per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al segle XVII.
S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
(Tarragona, Tarragonès)
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’oest de la ciutat, prop de la necròpolis romano-cristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú. La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250. En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense.
Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc. Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les confraries dels cordellers i després la dels hortolans.
Una visita del 1618 diu que tenia una església de tres naus amb un claustre al seu costat al qual donaven les habitacions monacals.
Fou del tot destruït el 1643 a conseqüència de la guerra dels Segadors.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església de la muntanya de Montjuïc, construïda al tombant del segle XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.
Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi instal·laren temporalment. En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites; també intentaren d’establir-s’hi els recol·lectes i els augustinians; després d’una estada interina dels trinitaris (1618), passà als caputxins (1619).
Desaparegué amb el setge del 1640; reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió.
En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec.
Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s’hi celebra un aplec anual.
Dades dels Països Catalans 