(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Santuari de Santa Maria de Savila, a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró. És esmentat ja el 1250, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici.
La imatge fou tallada el segle XIII. Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla.
Santuari, situat als vessants de la serra de Capolat, al sud del puig de Malla.
És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerat a la comarca des del segle XVI.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Antiga església parroquial, agregada a la parròquia de Madrona, al cim de la serra del Bancal (782 m alt), al límit amb el terme de Vilanova de l’Aguda (Noguera).
Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
(Balenyà, Osona)
Antiga església i petit convent, a l’extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps.
Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX.
Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construït una petita resclosa.
(Pinós, Solsonès)
Església i antiga quadra, situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861.
Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana), que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases els segles XV-XVIII.
(Calonge, Baix Empordà)
(o Santa Maria del Mar) Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als segles XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona.
No en romanen restes.
(Mieres, Garrotxa)
Església, sufragània de la parròquia de Sant Pere, al sud de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017. El 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la cellera nova de Romeria.
El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII. La marededéu de fusta policromada (fi del segle XIII) fou destruïda el 1936; ha estat reconstruïda.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al sud-est del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Dades dels Països Catalans 