Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana), que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases els segles XV-XVIII.
Santa Maria del Grauet
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Santa Maria del Collet
(Calonge, Baix Empordà)
(o Santa Maria del Mar) Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als segles XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona.
No en romanen restes.
Santa Maria de Romeria
(Mieres, Garrotxa)
Església, sufragània de la parròquia de Sant Pere, al sud de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017. El 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la cellera nova de Romeria.
El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII. La marededéu de fusta policromada (fi del segle XIII) fou destruïda el 1936; ha estat reconstruïda.
Santa Maria de Malanyanes
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al sud-est del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Santa Maria de Madrenys
(Vilablareix, Gironès)
Antiga església, situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló.
Havia estat propietat de l’orde del Temple. És esmentada encara el 1772.
En resta només el campanar.
Santa Maria de l’Horta
(Lleida, Segrià)
Antic santuari del municipi, al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià (Santa Maria de Gràcia), mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida.
Santa Maria de les Feixes
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Santuari de la Mare de Déu de les Feixes, a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l’antic terme de Sant Iscle de les Feixes.
Existia ja el segle XVII.
Santa Maria de l’Avellana
(Pinós, Solsonès)
Església sufragània de la de Pinós, a l’extrem sud-est del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650.
Conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.
Santa Maria de la Torre -Pallars Sobirà-
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Església, entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu.
És esmentada ja el segle XIII.
Santa Maria de la Torre -Solsonès-
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Església romànica (610 m alt), situada quasi al cim d’un petit puig coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.
Dades dels Països Catalans 