Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Sant Martí dels Castells

5 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi.

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del segle XIX.

Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del segle XII en endavant.

Perdé la municipalitat a la fi del segle XIX. Hi ha un sol mas sota l’antiga església.

Sant Marçal, castell de

2 Respostes

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Castell termenal, que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.

El castell és conegut des del segle XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada. El 1275 passà als Marimon. Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690.

El castell, situat a l’oest de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895.

Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936.

Sant Llorenç, castell de

1 Resposta

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Antic castell, reemplaçat al segle XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt.

La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del segle XI pel castell de Meda o de Sameda.

Sant Llorenç -Noguera-

Deixa un comentari

(Àger, Noguera)

Despoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic.

És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó.

El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda.

Sant Joan d’Enveja

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja.

Prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).

El lloc és esmentat ja al segle XIII.

Sant Jordi -Anoia-

Deixa un comentari

(Piera, Anoia)

Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila.

Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots. Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar.

Sant Joan, castell de -Lloret de Mar-

1 Resposta

(Lloret de Mar, Selva)

Antic castell (68 m alt), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals, que tanca per ponent la platja de Fenals, al sud-oest de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.

Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079. Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII.

Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives (lletanies).

Sant Joan, castell de -Blanes-

4 Respostes

(Blanes, Selva)

(o castell de Blanes)  Antic castell, conegut pel Forcadell, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt), al nord-est de la vila.

Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan (advocació que tingué l’església de l’antic castell).

Fou bastit els segles X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes. Passà a formar part del vescomtat de Cabrera.

Sant Jaume, castell de -Cadaqués-

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà)

(o de les Creus)  Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila, en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.

A mitjan segle XIX era ja en estat ruïnós.

Sant Iscle de Vidreres, castell de

1 Resposta

(Vidreres, Selva)

Antic castell, les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila.

Esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres. El 1241 fou cedit en feu als templers.

Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda. Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix segle XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria.

Fou ocupat pels remences el 1485.