(Roses, Alt Empordà)
Castell, les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia.
Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra del Francès.
Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat.
Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l’actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet.
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)
Masia i antic castell (595 m alt), enlairat a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder.
El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130. Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236.
El mas actual fou refet al segle XVI als peus de l’antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics.
Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt.
Té una notable façana, amb finestres del segle XIII, bé que molt restaurada.
La quadra és esmentada encara el 1834.
(Espot, Pallars Sobirà)
(ant: castell d’Orís o de Vestra) Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.
(Oristà, Osona)
Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa.
Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV. Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic.
El castell ja consta com a mas el 1666; l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de mur antics.
Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell de Torlanda és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís.
Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al segle XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al segle XIX.
Del castell resta en peu una torre del segle XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers.
Antic castell, que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.
Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre.
Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L’antiga església parroquial (Sant Vicenç de Toló) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània.
L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.
Dades dels Països Catalans 