(Barcelona, Barcelonès)
Antic nom de l’antiga força o torre de Sarrià, a partir dels segles XVII i XVIII (situada al límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors.
El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual s’assenta rep el nom de turó d’en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià).
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia)
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques.
També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga, esmentat des del segle XI. Des del segle XV en foren senyors els Rajadell; passà el segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga.
A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.
(Aiguaviva, Gironès)
Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar, per on s’estenia també el seu terme.
L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del segle XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany.
Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S’hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del segle XV, molt popular a la contrada.
Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del segle XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.
(Olèrdola, Alt Penedès)
Antic petit castell medieval de l’antiga Olèrdola, l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues.
El lloc correspon a l’Antistiana romana, parada important de la via Augusta, de la qual prové el nom (Ventae locus Antistianae). La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la via Augusta que, segons que sembla, es dirigia per Sant Sebastià dels Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona.
Destruït el castell pels almoràvits (1107), les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’església i el nucli primitiu de Sant Cugat Sesgarrigues.
(Sant Gregori, Gironès)
Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan segle XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (segle XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós.
Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.
(Roses, Alt Empordà)
Castell, les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia.
Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra del Francès.
Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat.
Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l’actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet.
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)
Masia i antic castell (595 m alt), enlairat a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder.
El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130. Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236.
El mas actual fou refet al segle XVI als peus de l’antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics.
Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt.
Té una notable façana, amb finestres del segle XIII, bé que molt restaurada.
La quadra és esmentada encara el 1834.
(Espot, Pallars Sobirà)
(ant: castell d’Orís o de Vestra) Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.
Dades dels Països Catalans 