Arxiu d'etiquetes: dramaturgs/gues

Zarzoso, Paco

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 30/set/1966 – )

Dramaturg, actor i director teatral. Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català. A banda d’un primerenc L’afilador de pianos (1992), destaca Valencia, obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997. Estrenà Cocodrilo a Alcoi (1998) i Ultramarins al festival de Sitges del 1999.

Obtingué diversos premis per Umbra (1997), la versió catalana del qual, L’Altr, estrenada per Moma Teatre i dirigida per Carles Alfaro (1997), rebé el Max Aub de teatre de la Generalitat Valenciana (1998). El 1998 fou guardonat per Mirado. El 1995 fou el cofundador de la Companyia Hongaresa de Teatre, amb la qual ha presentat, entre altres peces, Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), escrites amb Lluïsa Cunillé i dirigides per ell mateix. Junts inauguraren la temporada 2004-05 del Teatre Lliure amb Il·lusionistes (2004), peça que, a més de dirigir, interpretà.

Virués, Cristòfor de

2 Respostes

(València, 1550 – 1614)

Poeta, dramaturg i militar. Fill d’Alfons de Virués i germà de Jeroni, Francesc i Jerònima. Seguí la carrera militar; el 1602 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Féu diverses estades a Madrid.

Autor de l’epopeia religiosa El Monserrate (Madrid, 1587), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat i de cinc tragèdies (Obras trágica y líricas, Madrid 1609) poc significatives, llevat d’Elisa Dído, concebida segons les unitats i regles clàssiques.

És considerat un dels escriptor valencians més importants vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro.

Villar i Belenguer, Rafael

Deixa un comentari

(el Canyamelar, València, 22 febrer 1931 – València, 26 juliol 1983)

Poeta i dramaturg. És autor dels reculls poètics Cendra (1949), L’alba als ulls (1951), Entre la set i els llavis (1958), Història d’unes hores (1970, premi València de poesia 1962) i La lluna dins d’un càntir (1982).

La seva poesia és influïda per Francesc Xavier Casp. Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat (1971). Ha publicat el drama Vençut per la ironia (1959).

Seva, Pau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – València, 1605)

Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581.

És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.

Rei d’Artieda, Andreu

1 Resposta

(València, 1549 – 16 novembre 1613)

(o Andreu Artieda)  Dramaturg i poeta. Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda. Es graduà de batxiller en arts a València (1563) i estudià drets a Lleida i Tolosa; es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis. Es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes (fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria).

És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les escrites amb motiu de la visita de Felip II a la ciutat de València, aparegudes el 1586; el 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro.

L’obra que li ha donat fama fou, però, la tragèdia Los amantes (1581), història de l’amant que mor per la força d’una passió impossible. Aquesta obra representa per a l’època una novetat per la concepció de la tragèdia com una lluita de passions frustrada per la fatalitat. Cenyida pel prejudici clàssic de la unitat del temps, una mica freda, la influència de Ferrandis d’Herèdia es fa sentir en els personatges secundaris, que li donen un to més acolorit.

Sembla que abandonà després la tragèdia per la comèdia, però cap de les seves obres –El príncipe vicioso, Amadís de Gaula, Los encantos de Merlín– no s’ha conservat. Exposà les seves opinions sobre la comèdia en una carta poètica dirigida al marquès de Cuéllar.

Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim Centinela (1593). Fou elogiat, entre d’altres, per Cervantes, Lope de Vega i L. Leonardo de Argensola.

Palau, Bartolomé

Deixa un comentari

(Burbáguena, Aragó, segle XVI – València, segle XVI)

Dramaturg, teòleg i sacerdot. Establert a València.

És autor, entre altres obres, en castellà, d’una al·legoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo (València 1585), que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció.

Influí sobre Jaume Ferrús.

Maluenda, Jacint Alfons

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies.

Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí.

Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana.

Lassala i Sangerman, Manuel

Deixa un comentari

(València, 25 desembre 1738 – 22 març 1806)

Jesuïta i dramaturg. Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767; s’establí a Ferrara i a Bolonya.

Poeta llatí i italià i traductor de Lokman (Bolonya, 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques: Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784) i Sancio Garcia (1793, imitació de Cadalso).

Huertas i Rosell, Francesc de Paula

1 Resposta

(València, 1845 – segle XIX)

Autor dramàtic i actor. Publicà nombroses poesies soltes i el llibre Tabal i donsaina.

Estrenà obres teatrals en català i castellà, com Un empleo encomanat (1876) i d’altres.

Hernández i Casajuana, Faust

2 Respostes

(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)

Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).

Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.