Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Ochoa i Esteve, Enric

(Puerto de Santa Maria, Andalusia, 27 abril 1891 – Palma de Mallorca, 6 setembre 1978)

(de nom real: Enríc Estévez i Ochoa)  Pintor i dibuixant. Resident durant molts anys a Barcelona.

Exposà amb èxit a Barcelona i a Madrid, entre altres ciutats, així com a diversos llocs d’Amèrica del Sud.

Com a pintor conreà amb encert estils ben diferents, entre les seves obres cal destacar les pintures murals de Son Galceran (Mallorca).

Com a dibuixant col·laborà en diverses revistes (“La Esfera”, “Estampa”).

Nyerra *

Pseudònim del dibuixant català Enric Clusellas i Albertí (1914-2014).

Nyapus *

Pseudònim del dibuixant i pintor català Josep Lluís Pellicer i Fenyé (1842-1901).

Norma, La

(Catalunya, 1982)

Personatge que representa una adolescent i que protagonitzà una sèrie d’historietes il·lustrades en el marc d’una campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat de Catalunya.

El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin (Esquerrà), i els texts de les historietes foren escrites per Avel·lí Artís (Tísner).

Nogués i Casas, Francesc Xavier

(Barcelona, 18 febrer 1873 – 28 gener 1941)

Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l’ensenyament de l’art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del segle XX (“Papitu”, “Picarol”, “Revista Nova”), les quals signava com a Babel.

A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l’aiguafort, a l’aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d’il·lustracions de llibres.

El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola de València (façana del sindicat agrícola de Pinell de Brai, plafó del restaurant barceloní Can Culleretes, etc).

Relacionat amb el col·leccionista Lluís Plandiura, va fer per a diverses cases d’aquest pròcer diverses decoracions, activitat que va fer extensiva a d’altres indrets, en especial a l’avantdespatx de l’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1929).

Molts dels seus dibuixos foren aplegats posteriorment en forma de llibre (Catalunya pintoresca, 50 ninots, L’humor a la Catalunya dels vuit-cents, Abecedari català per a nens).

Entre les seves obres pictòriques cal esmentar La Sardana i el Mercat d’Olot, amb dibuix sumari i primitivitzant i coloració plana i sense pastositat. Nogués també va realitzar molts treballs de decoració del vidre.

Formà part de l’agrupació Les Arts i els Artistes i fou un representant característic del noucentisme menys transcendent.

Nin, Lluís

(Barcelona, 1945 – 21 maig 2020)

(Lluís Juste i de Nin) Dibuixant. Sovint signà els seus treballs amb el pseudònim Esquerrà.

Ha fet de ninotaire per a diverses publicacions periòdiques -“Mundo”, “Treball”, “Cànigo” (amb la sèrie Petant la xerrada), etc-, i ha col·laborat amb el grup Plàstica Popular (vinculat a l’Assemblea de Catalunya) i amb diversos escriptors (Vázquez Montalbán, etc).

Per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982 creà el personatge de La Norma que, amb guions literaris d’Avel·lí Artís (Tísner), fou el motiu principal d’una campanya de normalització lingüística de gran abast.

Niko *

Pseudònim del caricaturista gallec Nicolau Martínez i Lage (1899-1981).

Nicolau de Berga

(Catalunya, segle XII)

(Nicolaus Bergadanus) Cal·lígraf. Ha estat considerat com un dels primers artistes coneguts pel seu nom a Catalunya.

Hom li ha atribuït els dibuixos a tota plana i les inicials amb color que ornen el còdex 20 de la catedral de Tortosa, que conté la Ciutat de Déu de sant Agustí. Sembla clar, però, que no són obra seva.

Narro i Celorrio, Josep

(Barcelona, 1902 – Guadalajara, Mèxic, 1994)

Dibuixant i il·lustrador. Dotat d’una gran expressivitat. Es formà a Barcelona i a París.

Es distingí en el camp de l’il·lustració, amb obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València (1932), Les victòries de Roger de Llúria (1932), de Melcior Font, Rondalles populars (1933), de V. Serra i Boldú, Montseny, de M. Manent, i Pickwick, de C. Dickens, i col·laborà en revistes com “L’Esquella de la Torratxa”.

Després de la guerra civil treballà per a l’editor Janés i Oliver i per l’Editorial Joventut.

El 1952 marxà a Mèxic, on col·laborà a “Pont Blau” i d’altres publicacions catalanes i aconseguí nom com a il·lustrador.

Mur, Josep

(Barcelona, 1830 – segle XIX)

Escultor i miniaturista. Format a Llotja i deixeble de l’escultor Adrià Ferran.

Es presentà a diverses exposicions nacionals i obtingué un gran èxit amb els seus petits treballs d’escultura sobre vori, la majoria de temàtica religiosa.

Així mateix, féu dibuixos miniatura a la ploma, que eren rèpliques de retrats de personatges del seu temps.