Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Torres i Reyató, Jacint

(Barcelona, 19 setembre 1850 – 22 gener 1925)

Poeta. Cal remarcar la seva obra d’artesà en serralleria artística.

Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya, col·laborà a “La Renaixensa” i, poeta característic dels Jocs Florals, fou proclamat mestre en gai saber (1890). La seva obra s’aplegà a Poesies (1926).

Fou el pare de Ramir Torres i Vilaró (Barcelona, 1877 – Begues, Baix Llobregat, vers 1938)  Poeta i dibuixant. S’especialitzà en dibuix a la ploma i el retrat. Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 (De la costa brava), i publicà el volum Llevantines (1923). Traduí al català diverses obres d’escriptors anglesos.

Torres i Clavé, Raimon

(Barcelona, 10 maig 1912 – 9 abril 1987)

Baríton. Germà de Josep. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’Anna Milich i es perfeccionà a París.

Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1942-43, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov, de Mussorgskij. Actuà a la Scala de Milà i en altres teatres europeus i americans.

Estrenà Cardillac, de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d’El pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962), en la reexhumació d’Héliogabale, de D. de Séverac (Ceret 1972) i realitzà nombrosos enregistraments d’òperes, sobretot catalanes.

També conreà el dibuix i féu exposicions, com la de Barcelona, el 1972.

Torné i Esquius, Pere

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 maig 1879 – Flavacourt, Illa de França, 26 maig 1936)

Dibuixant i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i pensionat, després, a Madrid.

El 1905 s’establí a París; col·laborà en revistes franceses i féu nombrosos paisatges urbans de París.

A Barcelona reuní una sèrie de dibuixos en el llibres Els dolços indrets de Catalunya (1910, prologat per Joan Maragall). Il·lustrà també uns Contes d’Andersen (1918) traduïts per Josep Carner.

Tomàs i Estruch, Francesc

(Carmelo, Uruguai, 1862 – Barcelona, 15 abril 1908)

Dibuixant i escriptor. Es formà a Barcelona, on després destacà com a projectista de tapissos i estampats.

Fou professor d’aquesta especialitat i membre corresponent de l’Academia de San Fernando. Li fou concedit un tercer premi a l’Exposició Universal de 1888.

És autor d’obres com Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días i El estilo egipcio.

Tenas i Lamarca, Francesc

(Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886)

Escultor i dibuixant. Deixeble de Joan Carles Panyó a l’Escola d’Art d’Olot.

És autor de llibres docents, com Nociones elementales de dibujo (1865), Elementos de dibujo lineal en todas sus aplicaciones (1864), etc.

Fou professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Girona.

Josefina Tanganelli i Plana

Tanganelli i Plana, Josefina

(Barcelona, 19 maig 1904 – 19 abril 1968)

Dibuixant. Formada a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Començà a publicar dibuixos a “En Patufet” el 1928 amb el pseudònim Abel. Després col·laborà a “Virolet” i il·lustrà diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres.

Des del 1931 es dedicà al cartellisme i a la pintura, i exposà a Barcelona, els EUA, el Canadà, Alemanya i Santo Domingo, on residí uns quants anys.

Talaverón i Solà, Joaquim

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1905 – Manresa, Bages, 1980)

Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933.

Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l’orde pontifici de Sant Joan de Leterà.

Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.

Surroca i Frau, Josep

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Pedagog i cal·lígraf.

Fou catedràtic auxiliar de filosofia a les universitats de Barcelona i Madrid i de grec a Granada. Fou dibuixant del Banc d’Espanya. Es jubilà de la seva càtedra granadina el 1922.

És autor d’obres docents i d’uns Elementos de estética y teoría literaria.

Francesc Suñer i Carrió

Suñer i Carrió, Francesc

(Barcelona, 1922 – 18 setembre 1994)

Pintor i dibuixant. Es formà en acadèmies lliures. Seguí cursos de dret. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1955). El 1958 realitzà un viatge d’estudis a Roma. El 1960 treballà a França, Bèlgica i Holanda. Féu una estada a Londres el 1965, tot ampliant la seva formació.

Ha exposat individualment diverses vegades a Barcelona, amb èxit notable, i també a París, Lisboa, Estoril i Madrid, a part de la seva col·laboració a exhibicions col·lectives d’importància de caràcter internacional.

Té obres a col·leccions prestigioses de diversos països.

Suñé i Farando, Samuel

(Barcelona, 12 novembre 1888 – setembre 1964)

Dibuixant i fotògraf. Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme. En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar.

Exposà poc i els seus dibuixos, i algunes pintures, se centren en temes senzills de la vida quotidiana. El 1918 establí el seu estudi de fotògraf-retratista que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries.

El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició antològica de la seva obra.

Fou l’oncle del periodista Ricard Suñé i Álvarez.