(València, 1759 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1825)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l’endemig fou pensionat a Madrid i a Roma.
El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l’Acadèmia artística d’aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l’ensenyament de pintura.
Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.
Pseudònim del pintor i dibuixant mallorquí Pere Quetglas i Ferrer (1915-2001).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1789)
Noble. Fou dibuixant i notable gravador. Escriví poemes en llatí i en català, així com un estudi genealògic de la seva família.
(València, 1900 – 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat. Es casà amb l’escultora Maria Labrandero. Fou també dibuixant i caricaturista.
(València, 17 gener 1900 – 4 setembre 1934)
Pintor i dibuixant. Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig (1925 i 1926).
Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà a nombrosos periòdics valencians: “Las Provincias”, “El Cuento del Dumenche”, “El Pardalero”, “Pensat i Fet” i d’altres.
(València, 1876 – 1937)
Pintor i dibuixant. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles. Passà bastants anys a diversos països d’Europa i Amèrica, on destacà com a cartellista de cinema.
Retornat a València, tingué èxit pels seus paisatges i retrats. El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles. Són notables les obres que té al Museu de València.
Pintor colorista, fou un destacable dibuixant.
(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents, 20 agost 1958 – )
Autor de còmics. Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà col·laborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat. Des del 1980 publicà a “El Víbora” (per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído), i a partir del 1982 a “Cairo”, on aparegué Las aventuras de Roco Vargas.
D’altres obres destacables són Opium (1983), Tritón (1984), El misterio del susurro (1985), Sabotaje (1989) i El muro (1990). Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pòsters, portades, etc.
Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu estil prima les referències culturals i una tendència al decorativisme gràfic. És un dels màxims exponents de l’anomenada escola valenciana del còmic.
(Manises, Horta, vers 1340 – abans 1389)
Il·luminador de llibres. Actiu entre el 1370 i el 1381. No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració.
El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis (1370) i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena (1381).
(València, 1761 – Mèxic ?, després 1834)
Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital.
El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka.
Treballà després novament a Mèxic, i quan morí Gil el succeí com a gravador major de la Casa de la Moneda (1798).
(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)
Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.
Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.
Dades dels Països Catalans 