(Cartagena, Múrcia, 1938 – Barcelona, 3 març 1997)
Ballarí i coreògraf. Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles. Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món.
El 1974 s’instal·là a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista “Dansa-79” o el Festival de Peralada.
(València, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada per Sol Picó i Monllor, coreògrafa i ballarina del grup Los Rinos.
Ha presentat les coreografies: Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. (Esto No Danza) (1998), D.V.A. Dudoso Valor Artístico (1999), Bésame el cactus (2000), premi Max de les arts escèniques 2002, Amor Diesel (2001) i El 64, Corto De Danza (2002).
L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi-Superestar (2003), premi Max de les arts escèniques 2004 i premi Butaca al millor espectacle de dansa 2004, i Paella mixta (2004). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala.
L’any 2004 rebé el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya.
Enllaç web: Companyia Sol Picó
(Barcelona, 1990 – )
Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol.
Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo (1990), Cuento sin título (1992), Capricho, Cien años (1994) i Robadors de sal (1995).
També han fet incursions en el món del vídeo dansa: Capricho als terrats (1996).
(Barcelona, 2 febrer 1922 – 24 setembre 2003)
Nom artístic de Rosa Balcells i Font. Ballarina. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Es decantà per la dansa i esdevingué primera ballarina del Gran Teatre del Liceu (1951-53). Més tard fou ballarina estrella del Ballet d’Antonio, amb el qual actuà per un gran nombre de països.
El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l’Havana.
(Barcelona, 1993 – 1999)
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mercè Boronat.
Ha presentat els espectacles White Lilly (1993) i Petúnies (1996).
(Barcelona, 1984 – )
Companyia de dansa fundada per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall.
Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil: Ballaven i ballen (1984), Blau marí (1987), Flit-flit i Cara, calla (1994).
Enllaç web: Roseland Musical
(Barcelona, 9 juliol 1902 – 2 febrer 1976)
Teòric de la dansa i del ballet.
S’interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris “L’Opinió”, “La Rambla”, “La Publicitat”, “La Vanguardia”, “Tele-exprés”, etc, a les revistes “L’Instant”, “Destino”, “Liceo”, etc, i a revistes estrangeres.
Promogué espectacles de ballet -com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà-, fou col·laborador de l’Enciclopedia dello Spettacolo italiana (1955-65) i de l’Enciclopedia Salvat de la Música, de Barcelona (1967), i publicà obres com Ballet y baile español (1943), Guía Técnica. . . y análisis contemporáneo del ballet español (1944) i El arte del baile flamenco (1977, en col·laboració amb Flora Albaicín).
Deixà enllestida una Historia panorámica del baile, danza y ballet.
(Barcelona, 10 juliol 1936 – Madrid, 4 gener 2016)
Ballarina.
El 1950 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu, l’any següent passà a ésser-ne solista i el 1953 ascendí a primera ballarina titular.
El 1969 participà com a artista invitada en el Ballet de l’Òpera de Sofia, a Bulgària.
Ha estat condecorada amb la medalla del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.
Ballarí i coreògraf català, més conegut pel seu pseudònim de Juan Corelli (1935- ).
(Barcelona, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada per les ballarines i coreògrafes Ana Eulate i Mercedes Recacha.
Han presentat diverses coreografies.
Dades dels Països Catalans 