(Catalunya, segle XII)
Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.
Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d’Almenar.
Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d’Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria.
(Portugal, segle XIV)
Marquesa de Tortosa. Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l’infant Ferran d’Aragó, marquès de Tortosa, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó, amb qui es casà el 1349.
A la mort de Ferran (1363), intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III, fins que, alliberada, retornà a Portugal.
No tingué fills.
(França, vers 1145 – 1173)
Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (vers 1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí.
En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172.
A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana.
(Catalunya, segle XII)
Filla gran de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva segona muller, Maria Roderic, filla del Cid.
El 1107, quan devia tenir uns set anys, fou concertat el seu matrimoni amb el vell Bernat III de Besalú.
Mort aquest (1111), el comtat de Besalú passava a la sobirania de Barcelona per falta d’hereus directes.
(Catalunya, segle XIII – Saragossa, Aragó, gener 1268)
Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.
El papa Climent IV volia casar-la amb Carles d’Anjou, llavors vidu de Beatriu de Provença. Abans que el projecte passés endavant Maria morí.
(Catalunya, 1297 – Barcelona, 1347)
Infanta de Castella. Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella. El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca.
El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona (1320).
Ingressà com a monja a Sixena (1322), però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió (1374). Fou soterrada al convent de Santa Caterina.
(Catalunya, segle XVIII)
Néta de Joan de Margarit i de Biure. Darrera representant de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà.
Fou marquesa d’Aguilar, comtessa de Montagut, baronessa de Castellfollit de la Roca i de Mosset, senyora de Sant Joan les Fonts, Castellar de la Muntanya i Castellar de la Selva, que aportà aquests béns als seus descendents i als del seu marit Pere Francesc Bou i Pujol (mort l’any 1792).
(Montferrat, Itàlia, vers 1360 – Morella, Ports, 1420)
Comtessa d’Urgell. Filla de Joan II Paleòleg i d’Elisabet de Mallorca. Esposa del comte Pere II i mare de Jaume II d’Urgell el Dissortat.
Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí I l’Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran I d’Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell.
Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la misèria. Alfons IV el Magnànim millorà la seva situació.
(Catalunya, segle XIV)
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona, pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna.
Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona.
La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera. Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix.
(Castella, segle X – després 1035)
Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça.
Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026.
Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.
Dades dels Països Catalans 