(Catalunya, vers 1057 – 1095)
Comtessa de Cerdanya. Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló.
Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell.
El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II.
(Catalunya, segle XIII – Jerusalem, Palestina, abans 1291)
Infanta. Una de les filles de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.
El 1253 havia estat previst el seu matrimoni amb Tibau el Jove de Navarra, que resultà inefectiu.
Féu un viatge en peregrinació a Terra Santa. Hi restà, servint anònimament a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, on moriria.
Les seves restes foren dutes a Catalunya i enterrades al convent de Vallbona, on eres les despulles de la seva mare.
(Cerdanya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)
Amistançada de Jaume I. Sembla haver estat la darrera unió del rei, als dos últims anys de la seva vida. No n’hagué fills.
Visqué retirada a Barcelona, en excel·lent posició econòmica. L’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– pretengué en una ocasió estatjar-se a casa seva, idea que no dugué a terme per haver-ho impedit el rei Jaume II, nét del qui fou l’amistançat de Sibil·la.
(Cerdanya, segle XIII – Pallars, segle XIII)
Dama. El 1235 es casà amb Roger de Comenge, comte de Pallars.
N’hagué un fill, Arnau Roger, que heretà del seu pare el Pallars, mentre Comenge anava a Roger, fill natural del seu marit i de Cecília de Forcalquier.
(Berga, Berguedà, vers 1245 – Barcelona, 1320)
Dama noble. Filla dels senyors de Berga. Es casà amb Arnau de Cabrera, de qui tingué cinc fills.
Es convertí en l’amant del rei Jaume I, que també havia estat amant de la seva sogra, Guillema, i el 1275 abandonà definitivament el seu marit. Intentà l’anul·lació matrimonial, que no li fou concedida, i convisqué amb el rei fins a la mort d’aquest, el 1276.
Instal·lada després a Barcelona, fou amiga i consellera dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II. A la seva mort deixà bona part dels béns al convent de Montsió.
(Illes Balears, segle XII – segle XVII)
Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.
El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230) Mercader.
El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395) Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:
Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV) El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.
(Catalunya, s IX – d 844)
Comtessa d’Empúries. Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, i de Ramil·la. Muller del comte Alaric d’Empúries.
Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies (Conflent). Els llegà a la seva filla Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada.
El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868.
(Cervera, Segarra, 1454 – Saragossa, Aragó, 4 abril 1513)
Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d’ésser rei. Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra.
Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella (1469). L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó, futur arquebisbe de Saragossa.
Era, sembla, de la família dels senyors de Portell. Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anul·lat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol (mort el 1497).
Jaume de Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera (Catalunya, segle XVI – vers 1582) Baró de Montbui. Iniciador de la línia dels Rocabertí-Tagamanent. Fill del vescomte Onofre Martí I de Rocabertí i de Rocabertí. Heretà els béns de la seva mare i es casà amb la pubilla Aldonça Descoll i de Tord. Fou l’avi de:
Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d’Icard (Catalunya, segle XVII) Baró de Montbui. Es casà (1628) amb la pubilla Maria d’Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialb i senyora de Graell, Seró, la Vansa i la torre Salbana. Fou el pare de:
Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d’Alentorn (Catalunya, vers 1650 – vers 1710) Baronessa de Montbui. Fou la darrera representant de la línia dels barons de Montbui. El patrimoni passà als seus descendents els Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà.
Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors (Catalunya, s XVI – 1637) Baró de Pau. Nét de Francesc de Rocabertí i de Bellera.
Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors (Catalunya, segle XVII – vers 1649) Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda. Fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors. Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances (1625) i una Genealogía de la casa de Rocabertí… (1628).
Maria de Rocabertí-Pau-Bellera i Descatllar (Catalunya, segle XVIII – 1757) Senyora d’Avinyonet. Néta de Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors. Fou la darrera representant de la línia dels barons de Pau. Aportà el patrimoni als seus descendents, els Cruïlles-Sitjar.
Dades dels Països Catalans 