(Catalunya, segle XI)
Pubilla d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.
Es casà amb Ponç I Guerau de Cabrera. Aportà a la rica família d’aquest el gran patrimoni d’Àger.
Devers el 1066 nasqué d’aquest enllaç Guerau II Ponç de Cabrera.
(Catalunya, segle XIII)
Filla de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, germana d’Hug, lloctinent del vescomtat de Bas, el qual, al morir sense successió a Marsella (1221), cedí hereditàriament la lloctinència a Eldiardis, que era casada amb Ramon de Palau.
El 1231 un fill seu, Simó de Palau, es casà amb Gueraua d’Anglesola, i Eldiardis traspassà en aquella avinentesa la lloctinència a Simó.
La seva filla Constança es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí.
(Catalunya, segle XIII – 1241)
Dama. El 1217 es casà amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. Aportà al patrimoni cardoní les viles de Solsona i d’Arbeca.
Hagué del seu marit diversos fills: Ramon Folc, hereu del vescomtat, Brunissenda, casada amb Roger de Foix, i Sibil·la, maridada amb Guerau Alemany de Cervelló.
Testà el 1241.
(Franja de Ponent, segle X – 1011/17)
Comtessa de Ribagorça (1003-v1011). Filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat.
Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles (1006). Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua (cap al 1011).
Cridà aleshores a la regència del comtat el seu nebot Guillem II, fill il·legítim del seu germà Isarn I, que habitava a la cort de Castella, i es retirà del govern.
(Aragó, segle X – Ribagorça, després 941)
Comtessa de Ribagorça. Filla del comte Galí III d’Aragó. Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça.
Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada, mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà.
Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar.
(Borgonya, França, s X – Catalunya, d 1020)
Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà. Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França.
Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 (data en que actuà ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres), amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú.
Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll (996), en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú (1006) i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupa el seu fill Guifré (1017). Signà el testament de Bernat Tallaferro (setembre 1020) i assistí a la seva validació (octubre 1020).
El seu marit li deixà en testament el Vallespir, amb Castellnou, amb la condició que en morir passés al seu primogènit, Guillem I de Besalú.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Filla tercera de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan.
Com la seva mare i les seves germanes -una d’elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l’Humà, Timbor es recollí al convent de Valldonzella.
En sortí el 1403, per contraure un matrimoni convingut pel rei. Hom ignora tanmateix qui fou el seu marit.
(Castella ?, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana Maria Ansúrez. Degué néixer a Castella.
Es casà amb Guillem de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt. Fill seu fou Pere de Cardona, que morí jove.
(Catalunya, segle XIII)
Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut.
Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. De llinatge desconegut i existència poc estudiada.
Potser fou primera muller de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i mare del primogènit d’aquell, Ramon (III de Tortosa-Fraga), casat també aquest amb una Teresa.
La seva existència sembla deduir-se dels termes de la donació reial de Fraga als Montcada, el 1255.
Dades dels Països Catalans 