Antic barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.
Format a partir de la fi del segle XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del segle XIX.
L’any 1975 foren derruïdes.
Barri format per coves, que es troba al nord de la vila.
Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (831 m alt), al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.
Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu (atribuït per la tradició al cartoixa Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer). L’extensió de la devoció des del 1574 féu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa.
El 1631 el bisbe de Sogorb, donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella. L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII.
Hom hi féu importants pelegrinatges des del 1642 (any que fou fundada la confraria) per a la causa de Felip IV en les guerres de Catalunya i Portugal. La devoció s’estengué per tot el País Valencià i arribà, al segle XVIII, àdhuc a Mèxic.
El 1955 la imatge fou proclamada patrona dels espeòlegs de l’estat espanyol.
Cova, prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells: el del fons correspon al paleolític final o a l’epipaleolític; el del mig, al ple epipaleolític o mesolític; el del damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del neolític antic del territori valencià. Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte.
És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del paleolític a les cultures agrícoles inicials.
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excel·lent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC.
Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental.
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari. Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera una de les més importants de les illes.
L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphyrne muletensis i del llargandaix Lacerta -Podarsos-.
Cova natural, de grans dimensions i d’origen càrstic. L’entrada s’obre en un coster, després d’una rampa descoberta d’uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó.
Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades.
Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa.
Dades dels Països Catalans 