Possessió, a l’extrem nord-est de l’illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort).
Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el segle XVII per a la fabricació de vernís de gerrers.
Possessió, a l’extrem nord-est de l’illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort).
Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el segle XVII per a la fabricació de vernís de gerrers.
Cap de la costa, entre el port de Colera i la badia de cap Ras.
Llengua de sorra a la costa. Extrem septentrional del delta de l’Ebre, que tanca per llevant el port del Fangar.
(Cervera de la Marenda, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, a la comarca, entre les cales de Terrimbou i de Cervera.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
(o d’en Valls) Cap de la costa oriental de l’illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d’en Valls.
Format per un promontori de 135 m d’alt, on el 1763 s’hi aixecà la torre de Campanitx, restaurada el 1982.
Cap de la costa oriental de l’illa, a l’est del municipi.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cap de la costa, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.
Cap de la costa, a l’extrem meridional de la rada de Moraira.
Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.
A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.