Veïnat, situat al sud del terme, a la dreta de la riera de la Castellana.
Entre el veïnat i el monestir de Corbiac hi ha l’antic emplaçament del poble de Mosset.
És esmentat el 1019.
Breses
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Rodés (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)
(ant: Roders, fr: Rodès) Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.
S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).
El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.
Rigardà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,61 km2, 298 m alt, 363 hab (2009)
(fr: Rigarda) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada.
S’hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d’ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el segle XX, no ha deixat de créixer.
Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d’argent, del segle XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc.
Rià i Cirac (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,82 km2, 384 m alt, 1.284 hab (2013)
(fr: Ria-Sirach) Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet.
La població viu de l’agricultura: els conreus, que s’estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del segle XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990).
La capital del municipi és Rià. El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà (malgrat que els dos municipis no són limítrofs), que en fou segregat el nou el 1983.
Ralleu (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,97 km2, 1.412 m alt, 26 hab (2013)
(o Ralleu de Conflent, fr: Railleu) Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada.
Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes hectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L’any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.
Prada (Conflent)
Municipi i cap de la comarca del Conflent (Catalunya Nord): 10,87 km2, 357 m alt, 5.835 hab (2013)
(fr: Prades) Situat entre els contraforts septentrionals del Canigó i la vall de la Castellana, a la dreta de la Tet, a la conca del riu de Prada.
L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de regadiu s’estenen al llarg del riu i es destinen al conreu de fruites, que és el principal recurs (presseguers, albercoquers, pomeres), i d’hortalisses i vinya. Dins el terme hi ha instal·lat un petit complex industrial, amb indústries dedicades al tèxtil i a la construcció.
La seva importància radica, però, en les seves funcions com a centre comercial i administratiu, en centralitzar els productes agrícoles de tot el sector comprès entre Illa i Vernet. Des del 1968 és seu de la Universitat Catalana d’Estiu i des del 1950 s’hi celebra el Festival Internaciona de Música, fundat per Pau Casals.
La vila és a la dreta de la Tet. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), de base romànica.
El municipi comprèn, a més, el poble de la Sagristia i l’antic nucli de Sant Martí de Canoà.
Pi de Conflent (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 50,86 km2, 1.024 m alt, 91 hab (2012)
(fr: Py) Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Vallespir, al vessant occidental del massís del Canigó, a la part superior de la vall de Saorra. És drenat per la riera de Rojà, afluent de la Tet. El terme és accidentat i en una bona part cobert de bosc i pasturatges. Reserva natural.
L’agricultura hi és migrada i la ramaderia del terme n’aprofita els prats. Bestiar boví, oví i cabrum. Ha desaparegut la tradicional indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble agrupa total la població del municipi. Església parroquial romànica de Sant Pau, consagrada el 1022 i reformada el 1732. Restes del castell de Pi (1194), les quals són a 1.087 m alt.
Bernat Salvatge, pic de
Pic (2.427 m alt) de la serra de Madres, situat al nord del roc de Madres, a la frontera catalano-occitana.
Bernat, coll -Conflent-
Pas (2.696 m alt), en el serrat que separa la coma del Racó de la coma de Tremps, a la capçalera de la vall de Balaguer.
Orellà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,08 km2, 873 m alt, 16 hab (2009)
(fr: Oreilla) Situat al sector alt de la comarca, al peu del pic de la Pelada, entre els contraforts meridionals del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol, prop del seu aiguabarreig amb la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent. La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries.
L’agricultura, en part de regadiu, és molt escassa, s’hi conreen cereals de secà, farratges i horta (fruiters: pomeres i pereres), vora l’Évol. El cens ramader és mínim (bestiar boví i oví).
El poble és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la seva confluència amb la Tet. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Dins el terme també hi ha els llogarets de Guixà, Celrà i Turol.
Dades dels Països Catalans 