Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Tet, a l’indret dels graus de Canavelles.
És esmentat ja el 850.
Entrevalls
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent
En -Conflent-
Poble (945 m alt), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet.
Dins el seu terme hi hagué el monestir d’Eixalada.
Eixalada, monestir d’
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada), fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet.
Fruí de la protecció del comte Miró I el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d’immunitat del rei Carles el Calb.
Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d’una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.
Dossorons *
Veure> Sant Joan de Dossorons (antiga església).
Domanova
Santuari de la Mare de Déu de Domanova, al sud del poble, a 325 m alt, en l’emplaçament d’un antic castell roquer que dominava la confluència de les rieres de Rigardà i de Croses, damunt el coll de Ternera.
Construïda el segle XIV, subsistí, com a església parroquial de Rodés, l’antiga de Sant Miquel, a l’indret anomenat Glevella; al seu torn cedí el caràcter de parroquial a l’actual església del nucli urbà.
Conserva, a més de la imatge, diversos retaules antics i nombrosos ex-vots. Hi tenen lloc uns quants aplecs anuals.
Cuixà, monestir de
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà), situat prop de Prada de Conflent, al peu del Canigó.
Fundat per l’arxiprest Protasi i altres monjos salvats de la riuada que destruí Eixalada, tingué el favor dels comtes de Cerdanya–Conflent i, aviat dotat de grans propietats, cresqué monàsticament i culturalment. Sota l’abat Garí (965-998) adoptà l’observança de Cluny, s’hi refugiaren els futurs sants Romuald i Pere Orsèol, dux de Venècia, i es consagrà l’actual església de Sant Miquel.
Sota l’abat Oliba (1008-46) aconseguí esplendor i irradiació; s’hi edificaren dues torres, la cripta, la capella de la Trinitat, etc. Al segle XII se n’edificà el claustre de marbre rosa (la major part del qual és al museu The Cloisters de Nova York) i una tribuna inferior a l’església.
Constitueix un important monument català, unió del pre-romànic amb el romànic llombard del segle XI i el posterior del segle XII. En el seu scriptorium, bressol de la historiografia catalana, s’hi redactaren importants documents, com la versió primitiva de la Gesta comitum Barcinonensium.
Des de mitjan segle XII fou un monestir feudal, amb abats comendataris des del 1473. Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense del 1592 fins a l’extinció, el 1793. Estigué abandonat més d’un segle i va ser espoliat arquitectònicament i en part destruït.
El 1919 s’hi establí una petita comunitat cistercenca de Fontfreda, substituïda el 1965 per un grup de monjos de Montserrat, que en feren un punt de trobament de molts catalans atrets per l’esperit cristià renovador i per la col·laboració amb la lluita antifranquista.
Gràcies a l’aportació del govern francès, han avançat els treballs de restauració iniciats el 1938 per Josep Puig i Cadafalch. S’hi fan jornades d’estudi sobre el romànic català, concerts i altres actes culturals, a més dels religiosos.
Enllaç web: monestir de Cuixà
Croses, les -Conflent-
Antic terme, a la vall de les Croses, estesa a la dreta de la Tet, a l’extrem oriental de la comarca.
Des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l’església de Domanova i el coll de Ternera.
Croells -Conflent-
Caseria, a la dreta de la Castellana, aigua avall del castell de Paracolls.
Cortals, els -Conflent-
Llogaret, sota el coll de la Llosa.
Cortalets, coll dels
Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà.
Prop seu, a 2.150 m alt, al pla dels Estanyols (terme de Taurinyà), hi ha el refugi dels Cortalets (o del Canigó), refet el 1948, propietat del Club Alpin Français. Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols.
Dades dels Països Catalans 