(Jújols / Noedes / Oleta i Évol, Conflent)
Cim (2.171 m alt) del Pirineu oriental, que separa les valls d’Évol i de Noedes, termenal dels tres municipis.
Montcoronat, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Moncles
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Llogaret (1.390 m alt), a les Garrotxes de Conflent, situat en una vall tributària de la ribera de Cabrils per la dreta.
Mitjana, coma -Conflent-
Coma, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l’Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà.
Merialles, pla de
Mascarda, torre
Antiga bastida o torre de defensa (848 m alt) de planta quadrada, situada a la vall de la Castellana, vora el riu, que domina l’antic camí de Carcassona a Prada pel coll de Jau.
El 1330 fou donada per Jaume III de Mallorca a Ademar de Mosset, juntament amb la baronia de Mosset.
Mas de la Sagristia, el *
Altre nom del barri de la Sagristia.
Marinyans
Masia i antic lloc, situat a l’esquerra de la Tet, sota el llogaret dels Horts. És esmentat ja el 1017.
Marians
Marcèvol
Poble, situat a l’est del cap del municipi; l’església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat.
Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol, dedicat a santa Maria; el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa.
Era en plena decadència a mitjan segle XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l’església.
N’ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d’una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d’estrelles. L’església és d’aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d’arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat.
Modernament s’hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l’església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.
Dades dels Països Catalans 