(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 maig 1856 – 10 març 1939)
Compositor. Dirigí diverses formacions corals a Madrid. Publicà bastants articles de premsa sobre temes musicals.
Té una producció bastant abundant de música religiosa.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
(Vilafermosa, Alt Millars, 21 agost 1689 – València, 11 agost 1757)
Músic i compositor. Estudià amb Antoni T. Ortells a la seu de València i fou nomenat mestre de capella de l’església d’Algemesí. Del 1717 al 1728 ocupà el mateix càrrec a l’església de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i, al cap d’un quant temps, fou mestre de capella d’aquesta ciutat.
La seva producció comprèn unes quatre-centes obres: misses, de vuit a dotze veus, amb acompanyament instrumental, misereres, motets i salms. És autor de nadales dins la tradició de l’escola valenciana, de l’Ópera al Patriarca San José, a cinc veus (1708), i de la composició Cantada a San Francisco de Asís (1718).
(Benaguasil, Camp de Túria, 21 abril 1816 – València, 1855)
Compositor i organista. Format el Col·legi del Patriarca de València, fou organista d’aquesta institució del 1842 al 1848, any en què va anar a París.
Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Les seves obres més cèlebres en el camp religiós són un Himne a Sant Maur i un Veni Creator, per a orgue.
Foren germans seus:
Lambert Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 – València, 1894) Compositor. Fou infant de cor al Col·legi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies. El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Col·legi del Patriarca. Escriví una convivium.
Marià Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, vers 1815 – València, 1875) Músic. Succeí al seu germà Lambert com a mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi. És autor de música religiosa. Fou el pare de Joan Baptista Plasència i Aznar.
(València, 8 abril 1861 – 6 gener 1938)
Compositor i escriptor. És autor de lletra i música de diverses sarsueles, com Desde Pusol a Valencia i Flamencos y Peteneras. Com a director estrenà la majoria de les obres de Rupert Chapí. Col·laborà amb el mestre Valls a la creació del teatre líric valencià.
Escriví unes seixanta obres teatrals, com El gran petardo, Autor y mártir, Les Barraques, La chent de tró, El presilari, De Valensia al cel, Portfolio de Valensia, Carceleras, més tard portada al cine, Rejas y votos, La fiesta de la campana, Porta-Coeli, Arte y amor, El amo del mar i d’altres. És autor també de peces per a orfeó, piano i cant i piano.
Obtingué un premi al Certamen Internacional de Música de l’Exposició de València de 1910.
(Prada, Conflent, 14 octubre 1811 – Perpinyà, 3 març 1901)
Compositor. Fou organista de la catedral de Perpinyà. Publicà un recull de nadales populars catalanes cantades al Rosselló.
(Sogorb, Alt Palància, 24 gener 1863 – 1 abril 1928)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral. Compongué música sacra.
Escriví l’estudi Cronología de los maestros de capilla i organistas de la catedral de Segorbe.
(Sogorb, Alt Palància, 1884 – País Valencià, segle XX)
Compositor. Fou mestre de capella a Oriola. Destacà com a organista. És autor d’obres de música sacra.
(Llíria, Camp de Túria, 8 agost 1906 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 17 juliol 1993)
Compositor. Deixeble d’A. Mingote, d’A. Isasi i de Miquel Asensi. Organista de San Francisco el Grande, ha publicat Acompañamiento gregoriano (1959).
És autor de nou misses i d’un Capricho simfónico i ha recollit una col·lecció de cants tradicionals del País Valencià.
Veure> Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater (compositor i director d’orquestra català, 1854-1913).
Dades dels Països Catalans 