(Balaguer, Noguera, 31 octubre 1901 – Barcelona, 1 gener 1996)
Compositor, pianista i organista. Estudià a l’escolania de Montserrat.
Ha compost més de 300 obres, entre les quals dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes.
Ha obtingut nombrosos premis i guardons i algunes de les seves obres han estat enregistrades.
(Barcelona, 10 febrer 1935 – )
Compositor. Deixeble d’Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois, estudià també a París amb Pierre Schaeffer.
La seva producció comprèn obra simfònico-coral, com ara Abstraccions (1964), guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona, i Antítesi (1965-67, premi extraordinari del Conservatori de Barcelona), l’òpera Kohelet (1967-69), l’obra d’encàrrec per a l’abadia de Montserrat, Vespres de Sant Pere (1968), una de les seves composicions més significatives, una Simfonia Barroca (1977), el ballet Yerma (1992) i nombrosa obra instrumental i coral com el cicle de cançons Cap al meu silenci, que Montserrat Caballé estrenà al Carnegie Hall.
Ha publicat també l’estudi Els segadors, himne nacional de Catalunya (1983), en col·laboració amb Josep Massot i Oriol Martorell.
El 1997 l’Orquestra Simfònica del Liceu li estrenà Marta, un moviment simfònic extret de la seva òpera Terra Baixa.
Fou director del Centre de Documentació Musical de Catalunya (des del 1994).
(Catalunya, segle XVII)
Organista i compositor. Estigué vinculat a la capella de música de la catedral de Barcelona.
Deixà una quinzena de motets, un Kyrie eleison, dues misses a cinc veus i una lletania a quatre veus.
(el Vilosell, Garrigues, 2 octubre 1752 – Lleida, 16 maig 1833)
Organista i compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys.
Només se n’han conservat una Missa a quatre veus, amb violí, oboès i baixos, un Magnificat, a sis veus, i una Missa, a vuit veus (1781).
(Ribes de Freser, Ripollès, 1908 – Catalunya, segle XX)
Compositor. Estudià a Barcelona.
Ha escrit dues misses a veus i instruments, una Suite per a orquestra, un quartet de corda, uns Preludis per a piano, una Sonata per a piano, sardanes i cançons.
(Milà, Itàlia, 1858 – Barcelona, 1900)
Clarinetista i compositor. Format a Milà.
Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu.
Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València (1892), etc.
Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore!, dedicada a Evarist Arnús.
(Palma de Mallorca, 2 abril 1813 – Barcelona, 5 maig 1890)
Músic i compositor. Estudià música a Barcelona i celebrà concerts als jardins del Tívoli, de Barcelona.
És autor de diverses òperes italianitzants com El trovador (1842), Rosmunda in Ravenna (1844) i Sueño y realidad (1853).
Compongué també la música de nombroses cançons dels soldats catalans que lluitaven a Àfrica (1859-60).
(Cervera, Segarra, 21 novembre 1813 – Igualada, Anoia, 4 octubre 1885)
Compositor.
Fou organista a Santa Coloma de Queralt, Olesa de Montserrat, Cervera i Igualada.
És autor de música sacra.
(Barcelona, 10 febrer 1875 – 7 febrer 1919)
Pianista i compositora. Deixebla d’Isaac Albéniz i d’A. Martorell.
Fundà l’Institut Musical de Barcelona i fou col·laboradora de “Feminal” i d’altres publicacions.
Escriví un Himne a Catalunya, cançons i peces per a piano, algunes de les quals signà amb el pseudònim M.L. D’Orsay.
(Verges, Baix Empordà, 19 maig 1944 – )
Instrumentista i compositor. Ha estat membre de diverses cobles.
Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès.
Algunes de les seves obres més representatives són: L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança.
Dades dels Països Catalans 