(Barcelona, vers 1625 – Girona, 1688)
Músic i compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona. La seva producció el confirma com un dels més il·lustres compositors de la música catalana del segle XVII.
Se’n conserven una Missa a deu veus amb ministrils i una Missa pro defunctis a vuit veus, peces religioses a veus soles, a veus i ministrils. Cal remarcar-ne un Magnificat, una Salve Regina i un Pange.
(Catalunya, vers 1640 – 1682)
Arpista i compositor. Es formà a l’Escolania de Montserrat (1650-56), on professa el 1656 i fou mestre de l’Escolania.
Destacà com a arpista i és un dels compositors de Montserrat del qual es conserven més obres polifòniques.
(el Vendrell, Baix Penedès, 19 octubre 1877 – 4 març 1951)
Compositor, organista i pianista. Format a l’Escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Fou nomenat professor del Conservatori del Liceu el 1914.
A més de realitzar una notable carrera internacional com a concertista, escriví diverses composicions religioses, així com música de cambra, per a piano i sardanes.
(Begur, Baix Empordà, 13 abril 1898 – Palafrugell, Baix Empordà, 7 novembre 1971)
Compositor. Després d’una estada a les Antilles els anys de joventut, arrelà a Palafrugell, on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat.
Fou autor de diverses sardanes (Dansa eterna, Cala fondo, etc) i havaneres, com la popular La Gavina.
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 20 abril 1901 – l’Arboç, Baix Penedès, 13 juliol 1990)
Compositor. Fundà la Cobla Melodia.
Autor de més de trenta sardanes, entre les quals és destaquen La Giralda de l’Arboç, L’avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana, etc.
Vinculat a l’Arboç, hi ha dirigit corals i l’Esbart Sant Julià i hi exercí l’ensenyament.
(Barcelona, 26 juliol 1873 – 28 setembre 1962)
Compositor. Fou professor de piano al Conservatori del Liceu.
És autor de la rondalla lírica La pinteta d’or, d’una Sonata en mi menor per a piano, altres peces per a piano sol i piano i violí, A posta de sol, per a violoncel, i algunes sardanes, com la titulada Somni d’or.
El seu germà fou Pere Serra i Gonzàlez (Barcelona, 11 juliol 1870 – abril 1934) Compositor. Fundà l’Orfeó Barcelonès, que dirigí fins al 1910. Fou professor de teoria i solfeig al Conservatori del Liceu. És autor de l’òpera en un acte Las justicias del rey don Pedro, així com de les sarsueles Los autómatas i Un novio a lazo. Publicà alguns llibres didàctics i un Método de piano.
(Peralada, Alt Empordà, 23 setembre 1874 – Barcelona, 14 febrer 1939)
Músic. L’any 1890 fundà la cobla La Principal de Peralada, que actuà amb grans èxits a Barcelona (1902), a París i a Londres (1914). L’any 1915 s’establí a Figueres, on fundà l’Institut de Rítmica.
És autor de més de dues-centes sardanes. Fou el pare de Joaquim Serra i Corominas.
El seu germà fou Miquel Serra i Bonal (Peralada, Alt Empordà, 18 març 1866 – 23 juliol 1923) Compositor. Tocà el contrabaix a la cobla La Principal de Peralada. Compongué sardanes, com Flors boscanes, Íntima, Les goges dansaires i Retorn de primavera.
(Barcelona, 1680 – Saragossa, Aragó, 28 desembre 1758)
Músic i compositor. Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona (1699-1715) i de l’església d’El Pilar de Saragossa (1715-45), de la qual fou també racioner.
Hom n’ha conservat nombrosos magnificats, una Salve Regina, etc, a diferents veus, els salms Beatus vir, Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Laetatus sum i d’altres, alguns motets, un solo i un duo.
Moltes d’aquestes obres són per a veus i acompanyament instrumental (a vegades baix continu). També deixà publicat un volum de Villancicos (1734).
És considerat un dels millors compositors hispànics de l’època barroca.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1891 – Barcelona, 10 maig 1973)
Compositor. És autor de sardanes. Les més conegudes són: Toc d’alba, Recordant, La cantaire, Prop de la costa i Tardor.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor.
Mestre de capella de Sant Martí de València, després d’un període en el qual actuà com a organista del convent de Las Descalzas de Madrid, fou mestre de capella de la seu de Palma de Mallorca.
És autor de l’oratori La conversión de un pecador (1719) i d’obres religioses amb acompanyament instrumental.
Dades dels Països Catalans 