(Palafrugell, Baix Empordà, 12 octubre 1885 – Granollers, Vallès Oriental, 26 març 1966)
Compositor. Germà de Felip, també compositor. Autor de sardanes, que foren molt interpretades i aconseguiren força popularitat.
Se’n destaquen La festa del barri, Record, Per què estàs trista? i Cap al tard.
(Barcelona, 1836 – 21 octubre 1905)
Compositor. Fou deixeble de Ramon Vilanova i Barrera. Amplià la seva formació a París. Dirigí el Teatre Principal de Barcelona.
És autor de les partitures de moltes sarsueles i operetes en català, com: La romeria de Requesens, L’últim rei de Magnòlia, Els pescadors de Sant Pol, Una prometença, La rambla de les Flors, Pot més ui piula… i La lluna en un cove.
Tingué bon prestigi com a professor.
Veure> Joan Isaac (autor i intèrpret de cançons català, 1953- ).
(Calonge de les Gavarres, Baix Empordà, 18 gener 1918 – Barcelona, 26 gener 2005)
Virtuós de la tenora. Actuà a diferents cobles fins a ingressar en la cobla La Principal de la Bisbal.
És autor de nombroses sardanes, entre les quals destaquen El foc de Calonge, Idil·li vora el mar, Mar de Tosa, Sal i pebre, Selva i Empordà.
(Barcelona, 18 agost 1890 – 20 febrer 1974)
Violinista i compositor. Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera.
Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició.
Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil (1913) i el Moment simfònic (1914) per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1884 – 1959)
Pianista i compositor. Inicià els estudis musicals amb el seu pare. Estudià després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Compongué valsos i sardanes, les sarsueles Festa del barri i Cuchillo de Monte i les obres per a orquestra Fantasia espanyola i Rapsòdia hongaresa.
(Calonge de les Gabarres, Baix Empordà, 5 desembre 1911 – Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 8 abril 2007)
Instrumentista de fiscorn, compositor i estudiós de la sardana.
Ha format part de diverses cobles empordaneses, entre elles la Caravana, de la qual fou fundador, i Els Montgrins.
Ha donat a conèixer una cinquantena de sardanes: Benvinguda, El padrí de Barcelona, Cap d’estopa, Ofrena a Calonge, Encís guixolenc, La noia és gran, L’oncle Virtut, entre altres.
Veure> Pere Alberch i Vila (organista i compositor català, 1517-82).
(Barcelona, segle XVI)
Compositor. Nebot de Pere Alberch i Vila, del qual fou deixeble; el succeí com a organista de la catedral de Barcelona.
Fou un intèrpret notable, i es destacà també com a autor de música sacra.
La seva figura fou estudiada per Pedrell.
(el Vendrell, Baix Penedès, 21 agost 1918 – 4 maig 1996)
Instrumentista i compositor de música per a gralla. A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els Grallers del Baix Penedès.
Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades.
Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal. Músiques per a gralla, que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia.
Dades dels Països Catalans 