(Censà / Noedes / Oleta i Évol, Conflent)
Cim (2.360 m alt) del massís de Madres, al sud del roc Negre, a la línia de crestes que separa les valls de Cabrils, d’Évol i de Noedes.
Domina per ponent el gorg Estelat i el gorg Negre d’Évol.
Veure> tuc de Güerri (cim, 2.400 m alt).
Cim (2.024 m alt), el més oriental del massís de Madres, al límit amb el País de Salt (Llenguadoc), que domina, per ponent, el coll de Jau.
Cim (2.712 m alt) de la serra que separa les valls d’Estós i de Grist, a la vall de Benasc, entre el pic d’Escobets i les tuques d’Ixeia.
Cim (2.382 m alt) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l’Aude, separa el Capcir del Donasà.
(Campossí, Fenolleda / Eus, Conflent)
Cim (1.104 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, a l’est del roc del Rosselló (o roca Gelera).
Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.
(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)
Cim (461 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos termes.
Cim (670 m alt) de la serra de la Calderona, sobre la riba esquerra del Palància, prop del terme d’Albalat dels Tarongers.
És un punt excursionista de primer ordre; hom hi practica l’ascensió des de la Serra de Portaceli (Camp de Túria).
La muntanya és completament coberta de pins.
(Benasc / Castilló de Sos, Ribagorça)
Cim (2.728 m alt) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls, a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al sud, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al nord, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels dos municipis.
Dades dels Països Catalans 