(Andilla, Serrans / Sacanyet, Alt Palància)
Cim (1.510 m alt) de la serra d’Andilla, situat entre els dos municipis.
Bellida, la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: cims
Barrat, mall
Cim (2.979 m alt) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Lis (Comenge), a l’est del pic del Bom.
Barcella, alt de la -Alcoià-
(Banyeres de Mariola / Onil, Alcoià)
Cim (1.210 m alt) de la serra Fenossosa, entre la vall de Biar i la foia de Castalla.
Barbuda, tossal de la
(Albocàsser / Catí, Alt Maestrat)
Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra.
Bagüenya, vall de
Coma de la vall de Benasc, a l’est del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia.
És la capçalera de l’aigüeta de Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.
Auró, roca d’ -Berguedà-
Cim (1.989 m alt) dels rasos de Peguera, situat al sud del massís, damunt el coll de la Creu de Campllong.
Aude, l’ -riu-
El roc d’Aude és un cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l’estany de la Bullosa i la vall de Lladura.
Domina l’estany d’Aude, on neix el riu Aude.
Astorg, punta d’
Cim (3.354 m alt) de la cresta del Mig, que s’estén del coll del Mig al coll Maleït (entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta).
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tot el Pirineu.
L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, féu la primera ascensió (juliol 1901), juntament amb C. Passet i Bernat Salles.
Arbe, coma d’
Coma dins el municipi, a la capçalera del riu de Toran.
Alcubles, les (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 43,5 km2, 774 m alt, 750 hab (2014)
(cast: Alcublas) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles i el Montmajor. A la part meridional del terme hi ha algunes pinedes.
La base de l’economia del municipi és el conreu de la vinya, també hi ha cereals (blat, ordi i civada); compta amb una cooperativa per a l’elaboració del vi i és important la producció de figues. La ramaderia (bestiar porquí, cabrum i oví), l’avicultura, l’apicultura i l’explotació d’una pedrera de marbre negre completen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població, tanmateix, ha experimentat una forta emigració, si bé últimament s’ha estabilitzat.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba assentada al peu d’un turó, a la dreta de la rambla de les Alcubles.
Dades dels Països Catalans 