(Barcelona, 29 novembre 1924 – 19 maig 1967)
Ceramista. Residí a Maó.
Ha exposat en aquesta ciutat i a Barcelona.
Fou membre del grup Menorca. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Maó.
(Barcelona, 29 novembre 1924 – 19 maig 1967)
Ceramista. Residí a Maó.
Ha exposat en aquesta ciutat i a Barcelona.
Fou membre del grup Menorca. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Maó.
(Vic, Osona, 1943 – Bali, Indonesia, 3 abril 2023)
Ceramista, dibuixant i pintor.
Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir. El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza.
Com a dibuixant, ha il·lustrat diverses obres (Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant, etc).
L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París.
Pel juny de 1976 encetà un llarg viatge que l’ha dut a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura.
Els temes que s’hi repeteixen són les dones i el paisatge, que pinta amb una tècnica que ell anomena lacat, consistent en una base d’aquarel·la a la qual es van sobreposant diverses capes de tinta xinesa.
A partir de l’any 1977 ha fet exposicions en diversos països.
Reparteix la seva residència entre Bali i Vic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1858 – Lisboa, Portugal, 1933)
Ceramista. Impulsor de l’escola catalana i mestre de J. Llorens i Artigas.
A més de Barcelona, creà indústries ceràmiques a València, París, Rio de Janeiro i, més tard, a Lisboa i Porto.
Fou un gran tècnic en el mosaic de gres, especialitat que introduí a Catalunya.
Exercí el professorat a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona.
Era fill de Ramon Quer i Vidal (Cardona, Bages, 1829 – Sabadell, Vallès Occidental, 1890) Dibuixant. Establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts.
(Barcelona, 20 maig 1930 – Manresa, Bages, 15 octubre 2016)
Ceramista, conegut per “Paulí”. Monjo de Montserrat, l’any 1962 creà un taller de ceràmica a l’abadia.
Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona (1962-65). El 1966 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller. Secularitzat, el 1978 obrí un altre obrador a Codalet.
Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions. Per a la realització de plafons decoratius ha col·laborat amb el pintor Jordi Samsó.
(Barcelona, segle XVII – 1683)
Ceramista. Autor de les rajoles que decoraven la capella de Sant Josep, a l’església del monestir de Santa Maria de l’Estany (1664), i de les del cimbori de Poblet (1667).
La seva obra principal són els plafons (1662-85) situats a l’entrada, al pati i a l’escala de l’antiga Casa de Convalescència de Barcelona; és un conjunt de rajoleria policroma que en algunes de les seves parts presenta escenes de la vida de sant Pau i en altres indrets és merament decoratiu.
Possiblement fou el pare de Pau Passoles (Barcelona ?, segle XVII) Ceramista, el qual succeí, i el 1684 enllestí els treballs d’aquest per a la Casa de la Convalescència de Barcelona.
(Barcelona, 1897 – segle XX)
Ceramista i gravador en vidre. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Fou premiat a les Exposicions Internacionals de París (1925), Niça (1929) i Barcelona (1929).
(Barcelona, 28 maig 1911 – el Port de la Selva, Alt Empordà, 6 octubre 1979)
Ceramista. Néta de Miquel Escuder i Castellà. Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas. Josep Guardiola l’animà en els seus inicis.
S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat. Treballà a Sèvres. Exposà individualment a Barcelona (des del 1950), a Madrid i a París.
Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968. Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza.
És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé.
(Barcelona, 13 gener 1907 – Taurinyà, Conflent, 1998)
Ceramista i pintor. Al començament conreà l’aquarel·la, i després, a partir del 1954, preferí la ceràmica.
En aquesta especialitat guanyà una medalla d’argent de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de Canes (1954) i una altra d’or a l’Exposició de Brussel·les del 1958.
(Barcelona, 1945 – )
Ceramista. Estudià dibuix i pintura a Llotja, i posteriorment ceràmica, soldadura i forja a l’Escola del Treball.
Ha dut a terme nombroses exposicions, sobretot a Catalunya.
De la seva producció cal destacar la concepció monumental i escultòrica, com també la utilització de colors freds.
(Barcelona, 14 febrer 1944 – )
(Maria dels Àngels Domingo i Laplana) Ceramista. Formada a l’Escola Massana, a l’Escola Industrial i a la Facultat de Belles Arts, treballà amb Llorenç Artigas i Angelina Alòs.
Començà a exposar a mitjan anys 1960, activitat que ha continuat individualment i col·lectiva. Ha estat guardonada amb diversos premis.
Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes inspirades que palesen una concepció orgànica molt allunyada dels models habituals en ceràmica.
Enllaç: Madola