Arxiu d'etiquetes: cavallers

Sant Climent, Jaume de -varis-

Deixa un comentari

Jaume de Sant Climent (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou conseller en cap de Barcelona. Ocupava el càrrec el 1399, quan el rei Jaume III de Mallorca vingué a prestar homenatge, a la capella del palau reial, a Pere III el Cerimoniós. Assistí a la cerimònia. Prestà alguns serveis útils al rei Pere.

Jaume de Sant Climent  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Era cabistol de la seu de Barcelona. El 1362 dirigí la conspiració perquè s’evadís del Castell Nou barceloní Jaume IV de Mallorca, i fins li facilità les claus falses que li permeteren d’escapar.

Sant Climent, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. El 1462, en esclatar la guerra contra Joan II, es declarà partidari d’aquest. Per l’octubre de 1462 la generalitat l’inclogué en una llista d’enemics de la terra.

El 1471 anà d’ambaixador a Nàpols. Hi concertà el matrimoni entre Frederic, el fill segon del rei Ferran de Nàpols, i Joana, filla de Joan II.

Sant Climent, Berenguer de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Cavaller. El 1388 sortí elegit conseller segon de Barcelona, després de les reformes del sistema electoral introduïdes per Joan I. No desitjava pas la conselleria; calgué, perquè l’acceptés, que el veguer de Barcelona l’amenacés amb una penyora de 100 lliures.

Per una ironia de la sort hagué de ser encara Conseller en Cap en 1392-93. Pel setembre de 1393 féu un sentit discurs al Consell de Cent, davant el rei Joan I, acomiadant-lo per a la projectada expedició a Sardenya.

El mateix monarca reproduí en una lletra aquest discurs, un dels pocs que es conserven dels consellers en data tan reculada.

El 1395 un Berenguer de Sant Climent era veguer de Berga i el Berguedà.

Sanespleda, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XV)

Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II.

Participà al setge de la Força de Girona. El mateix any fou nomenat capità del castell d’Anglès. Més tard fou lloctinent del procurador general dels castells i els llocs que conservava la Generalitat en territoris del comtat d’Empúries.

Poc abans de morir Pere de Portugal, la Generalitat li ordenà que s’apoderés de la persona de Ferran de Silva, el comandant portuguès al front del nord, que havia comés abusos greus d’autoritat.

Sanaüja, Rodolf de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Apareix documentat el 1147 en una concòrdia que signà amb els frares del Temple. Dos anys després participà a la presa de Lleida.

És el cavaller més antic, entre els coneguts, del seu notable llinatge, que amb el temps havia de senyorejar la vila de les Borges Blanques.

Sanaüja, Guerau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Al seu temps, el 1383, el casal que la família posseïa a Lleida esdevingué local de la Paeria. Per bé que amb reformes, l’edifici subsisteix actualment estatjant el consistori lleidatà.

Fou, durant el Parlament de l’Interregne (1410-12), el cap de la facció de cavallers i homes de paratge que pretenien confirmar-se com a quart braç o estament de Corts, separat dels nobles.

Els braços reial o popular i l’eclesiàstic s’hi oposaren amb èxit, per impedir que augmentés la influència del sector aristocràtic.

Sagué, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV)

Cavaller. Degué mostrar-se partidari de Pere III arran de la despossessió de Jaume III de Mallorca, que era el seu senyor natural.

El 1345, poc després de l’annexió de la Cerdanya a la corona catalano-aragonesa, n’era veguer, així com batlle de Puigcerdà. Devia els nomenaments al rei Cerimoniós.

Sagarriga, Ramon

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1388 era governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, càrrec que conservà fins al 1420.

El 1411 tingué un greu conflicte amb Joan de Vilamarí a causa d’un castell que aquest li prengué. Intervingué militarment (1412) davant el perill d’invasió per part dels partidaris de Lluís de Calàbria, pretendent de la corona catalano-aragonesa.

Fou el pare de Clara Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Era muller de Ramon de Perellós. No li donà fills. Per aquesta raó el seu marit, en morir el 1442, hagué de deixar hereu el nebot Francesc de Perellós, dit des d’aleshores de Fenollet.

Sagarriga, Gaspar

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era fill de Roger Alemany de Bellpuig, senyor de Pontós, Creixell i Borrassà.

El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels qui estigueren assetjats a la Força de Girona amb la reina Joana Enríquez. El seu pare es trobava, en canvi, entre els assetjants.

Els dies 22 i 23 de juny figurà a la delegació dels reialistes que tingué converses amb la de la Generalitat. A la darrera participava el seu pare.

Per la seva actitud favorable al rei fou declarat enemic de la terra.

Sagarriga, Francesc

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Joan I l’havia nomenat entre els capitans de l’expedició reial a Sardenya que havia de restar suspesa.

Anà a servir a Sicília amb l’expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat IV de Cabrera. Més tard ocupà el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.

El 1396 fou un dels dos representants de l’efímer Braç de Cavallers que anaren a Sicília, formant part de la delegació solemne que visità el nou rei Martí, fins aleshores a l’illa, per tal que vingués a ocupar el tron que la mort de Joan I havia deixat vacant.

Restà a l’illa al servei de Martí el Jove, amb el títol de conseller reial.