(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols. Caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça (1435). També com el monarca, fou alliberat poc després.
(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)
Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).
El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965) Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.
Eren fills de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga, i germans de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
Josep Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – 1812) Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels hereus). Fou l’avi de Josep Quint-Zaforteza i Togores.
Tomàs Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – segle XIX) Noble. Era el fill gran. A la seva mort, sense fills, els seus altres dos germans es repartiren l’herència.
Antoni Prats (València, segle XVII – Albaida, Vall d’Albaida, 1706) Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.
Berenguer de Prats * Veure> Berenguer Desprats (cavaller català del segle XIV).
Felicià Prats (València, segle XVI – segle XVII) Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XV) Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentey fundà a Palma de Mallorca (vers 1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XVI – 1614) Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.
Joan Prats (Marratxí, Mallorca, segle XVIII) Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.
Samuel Prats (Benicolet, Vall d’Albaida, 1883 – País Valencià, segle XX) Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat.
(Pinerolo, Itàlia, 1691 – Perpinyà, 1750)
Fill d’Étienne de Ponte d’Albaret. Fou cavaller del rei de França i exercí el càrrec de primer president del Consell Sobirà del Rosselló, per renúncia del seu pare (1718), fins al 1750, i el d’intendent.
Deixà dos fills:
(Gandia, Safor, segle XVII)
Escriptor i cavaller. És autor de la crònica Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y Muela de Cortes (1635).
(València, 17 setembre 1637 – La Valetta, Malta, 10 gener 1720)
Gran mestre de Malta. Fill de Gener V Rabassa de Perellós i d’Íxer i germà de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull.
El 1653 ingressà en l’orde da Malta i anà a residir a l’illa. El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que donà accés al consell suprem del gran mestre.
Fou elegit gran mestre de l’orde (1697), fet que comportà una victòria de la llengua catalana, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalano-aragonesa.
(País Valencià, segle XV – 1513)
Nét de Francesc de Perellós i de Pròixida i de Joana de Rabassa. Comprà (1495) la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova i vinculà els seus béns amb obligació que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perellós.
Fou pare de Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl (País Valencià, segle XVI) Baró de Dosaigües. Amb una parenta seva amb grau prohibit per al matrimoni -Àngela d’Íxer- tingué un fill, Ramon, que fou legitimat el 1547 i adoptà el nom de:
Gener V Rabassa de Perellós i d’Íxer (País Valencià, segle XVI) Baró de Dosaigües i senyor de Benetússer. Fou el pare de Ramon de Perellós i de Rocafull, i de:
Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull (País Valencià, segle XVII) Cavaller d’Alcàntara. Fou creat (1699) marquès de Dosaigües. Fou el pare de:
Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Uní al seu patrimoni la baronia de Picassent. Fou el pare de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Formava part de la cort de l’infant Pere, futur Pere II el Gran.
(País Valencià, segle XV – Màlaga, Andalusia, 1488)
Cavaller. Acudí amb molts altres valencians al setge de Màlaga, on morí.
El seu epitafi, conservat a l’església de Sant Martí de València, fins al 1936, ha estat atribuït al famós escriptor Joan Roís de Corella.
Dades dels Països Catalans 