Arxiu d'etiquetes: cavallers

Tarascó, Bertran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – 1185)

Cavaller.

Era addicte al bisbe d’Urgell, el qual li concertà el matrimoni amb Arnaua de Caboet, pubilla del difunt senyor d’Andorra, per tal d’assegurar-se la fidelitat d’aquest territori vassall i aprofitant que Arnaua es trobava sota la seva protecció.

Deixà un fill, Bertran de Tarascó (Catalunya, segle XII – 1199)  A la mort del seu pare (1185), quedaven compromesos els seus drets sobre Andorra, que li pervenien de la seva mare, aviat casada de nou amb el vescomte de Castellbó. Morí encara impúber. Andorra passà efectivament als Castellbó.

Talarn, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Senyor de Talarn. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne.

Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa per l’aliança d’Alfons XI de Castella amb els granadins (1331).

El seu hereu fou Acard de Talarn (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1352 anà a Aragó amb els reforços catalans que hi passaren quan fou donada l’alerta per infiltracions des de Castella de gent armada de l’infant Ferran, germanastre de Pere III, exiliat al reialme veí des dels conflictes de la Unió. El 1363 era novament a Aragó, en plena guerra amb Castella, formant part dels grans reforços duts de Catalunya per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel, que havia pres Carinyena.

Talamanca, Gaspar de -cavaller-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Serví a Nàpols amb Alfons IV el Magnànim. Hi restà amb el rei Ferran, fill natural i hereu d’Alfons.

El 1462 fou ambaixador del monarca a la generalitat de Catalunya, quan aquesta es trobava ja en guerra oberta amb Joan II.

Tagamanent, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – 1412)

Cavaller i castellà de Tagamanent. Serví Pere III.

Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre’s Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel (1363).

Fill seu era Jaume de Tagamanent  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. En 1410, com a procurador de Violant de Bar, la vídua de Joan I, assistia a les Corts de Barcelona. Fou un dels parlamentaris que s’adreçaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, demanant-li que nomenés un successor per al cas de morir sense fills. En 1430 fou un dels membres del consell especial que es reuní a Tortosa per tractar del cas de Frederic de Luna.

Sunyer i Monlleó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S’atragué aleshores l’antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona.

A les Corts tingudes per Carles d’Àustria en 1705-06 actuà d’habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat.

Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona.

Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller.

Sunyer i Guasch, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. A les Corts de Barcelona de 1701-02, destacà pel dissentiment contra Felip V.

Participà, també, a la Junta de Braços de Barcelona (1713), que decidí la resistència singular catalana contra el rei borbó.

L’11 de setembre de 1714 comandava la defensa del baluard de Santa Clara, on trobà la mort.

Sort, Pere Berenguer

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Prengué el partit de la generalitat durant la guerra contra Joan II.

El 1462 acudí a sumar-se al setge de la Força de Girona, establert pel comte de Pallars. El 17 de juny, dia de Corpus, el fracassat atac de conjunt contra la Força, comandava l’escomesa adreçada al portal de la torre Gironella.

Alçat el setge, fou conseller de l’estat major del comte de Pallars. El 1463, després d’una estada a Barcelona, de la qual fou defensor durant el primer setge dels joanistes, fou enviat al front de l’Empordà amb altres capitans.

Solanllong

3 Respostes

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga masia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò.

Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats. El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir.

Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena, abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un col·leccionista basc.

Solà de Sant Esteve i d’Oriola, Francesc de

Deixa un comentari

(Sant Joan d’Oló, Bages, 1671 – Catalunya, segle XVIII)

Cavaller. El 1705 fou un dels primers que reconegueren per rei Carles d’Àustria, tan bon punt aquest desembarcà a Catalunya. L’any següent, durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V, pressionava la línia enemiga des de l’exterior, per la banda de Sant Cugat del Vallès.

Després prengué part en l’ofensiva per alliberar Aragó. Participà, entre d’altres accions, a la batalla del coll de Lechago, prop de Calamocha, on es féu remarcar pel gran coratge demostrat en l’ocupació d’un turó.

Fou Diputat Militar de la Generalitat del 27 de juliol de 1710 a la mateixa data del 1713. En cessar el seu mandat restà a Barcelona durant el setge borbònic. El 20 de juliol de 1714 fou nomenat membre de la comissió especial facultada per a arbitrar mitjans d’emergència davant la situació crítica de Barcelona.

L’11 de setembre de 1714 se sumà al gran contraatac dirigit per Rafael Casanova. Més tard combaté a la barricada del Pla de Palau i a la tarda era amb la junta de govern reunida a les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació, després de la qual li foren confiscats els béns.

Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou un dels qui es queixaren a les corts de Barcelona de 1701-02 de la conducta de Felip V. El 1705 s’incorporà al camp aliat de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona.

El 1706 fou un dels ajudants del comte d’Uhlefeld durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V. El 1707 figurà entre els cavallers encarregats de restablir la situació al front de Lleida.