(Catalunya, segle XI)
Cavaller. Devers el 1040 es trobava amb forces de Barcelona fent una incursió en terres d’Alhama, de dominació sarraïna. Hom no sap a quina de les diverses poblacions espanyoles d’aquest nom correspon aquesta atribució històrica.
D’allí estant, Umbert demostrà les seves simpaties pel poderós magnat rebel Mir Geribert.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa.
Fou un personatge important a la cort de Jaume II de Mallorca, el qual, pel febrer de 1341, l’envià d’ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342.
Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, acatà el nou monarca, que el tindria en gran consideració. El 1351 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor del nou nat príncep Joan, el futur Joan I. El 1356 era assessor del governador del Rosselló.
El 1364 acompanyà a Avinyó l’infant Pere, oncle de Pere III i ja retirat aleshores de la política per convertir-se en framenor, per tal d’entrevistar-se amb el papa Urbà V.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa. El 1323-24 lluità a Sardenya amb l’expedició de conquesta manada per l’infant Alfons.
El 1329, essent ja mestre de l’orde, participà a les Corts de València, on fou un dels àrbitres que assessoraven Alfons III el Benigne sobre l’aplicació a terres valencianes del fur d’Aragó.
Figurà entre els consellers preferents de Pere III a la primeria del seu regnat. L’acompanyà a les accions contra el noble rebel Pere de Xèrica (1336). El 1340 formava a les forces catalanes que, sortint de Xàtiva, anaren a ajudar Castella contra els sarraïns, que culminà a la batalla del Salado.
El 1343 el rei li reclamà uns diners i que havia de menester per a la invasió de Mallorca. Molt fidel al rei, defensà els interessos d’aquest durant les turbulències de la Unió valenciana. Acompanyà Pere de Xèrica a la zona de Borriana, reducte dels reialistes, i contribuí a defensar la zona. L’any següent anà a reunir-se amb aquest a Sogorb i participà a la fase final de la campanya contra els unionistes, contra els quals lluità a la decisiva batalla de Mislata.
El 1354 fou membre del consell de govern constituït per actuar durant el viatge de Pere III a Sardenya. Encara figuraria a la guerra contra Castella. El 1357 prestava serveis al front valencià.
(País Valencià, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Era incorporat a la Companyia Catalana d’Orient.
El 4 d’abril de 1305 es trobava amb les forces de Roger de Flor sorpreses a la traïdora matança d’Andrinòpolis. En fou un dels tres únics supervivents.
Amb Ramon Alquer i Bernat de Roudor es refugià en un campanar, on tots tres es defensaren amb tant d’heroisme que el fill de l’emperador manà que els deixessin anar en llibertat, i pogueren reincorporar-se a la Companyia, acampada llavors a Gal·lípoli.
El 7 de juny, com a senyaler de Bernat de Rocafort, era una figura destacada a la gran batalla en què els catalans s’obriren pas fora de la península de Gal·lípoli.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós.
Anà d’ambaixador a França el 1341, per tractar dels incidents jurisdiccionals de Montpeller. El 1350 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor de l’infant Joan (el futur Joan I). Dos anys més tard intervingué als acords estipulats aleshores amb Castella.
El 1353 anà d’ambaixador a Avinyó, on faria una estada llarga prop del papa Innocent VI, per dur l’homenatge feudal del monarca al pontífex, com a vassall que n’era per Sardenya i Còrsega. Més tard gestionaria prop del papa la dispensa de cara al projectat matrimoni de la infanta Constança, filla de Pere III, amb el jove rei Lluís de Sicília, el qual morí de pesta poc després. El 1356 intervenia a les negociacions d’una treva amb Castella.
Fou nomenat governador de Mallorca. Ocupava el càrrec en 1360-61, quan mantingué relacions de bon interès documental amb Mateu de Montcada, vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria. El 1366 era ambaixador de Pere III prop d’Enric de Trastàmara, que era en guerra a Castella per destronar-hi Pere el Cruel.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
(o Huguet) Cavaller. Noble i almirall rossellonès actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III.
L’any 1315 era lloctinent de Sanç de Mallorca al Rosselló, participant aquell any en la cerimònia de reconeixement del futur Jaume III, quan essent un nadó va ser portat de Messina a Perpinyà per part de Ramon Muntaner.
L’any 1323 va comandar la flota mallorquina, conformada per vint galeres i altres embarcacions menors, amb que Sanç de Mallorca participà a la conquesta de Sardenya. Exercí el càrrec d’almirall del Regne de Mallorca, almenys fins a 1330.
L’any 1339 participà en el tractat de pau i comerç entre Jaume III i el soldà de Marroc.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. El 1343 era a Mallorca i se sotmeté a Pere III. Fou testimoni de l’homenatge prestat al procurador del rei per Huguet de Totzó. El mateix any fou protegit explícitament per l’armistici entre Pere III i Jaume III amb compromís d’aquest de no perjudicar-lo.
El Cerimoniós el nomenà veguer de Girona i de Besalú. El 1344 col·laborà eficaçment a la campanya del monarca per desposseir del Rosselló Jaume III de Mallorca. Amb forces pròpies i d’acord amb el monarca, establí pel seu compte el bloqueig inicial de Cotlliure, auxiliat per Ramon de Riusec. Fou del consell reial durant la campanya esmentada.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Vassall del vescomte de Cardona.
El 1321 cometé abusos contra els veguers de Berga i de Manresa. L’infant Alfons, el futur rei Benigne, anà a assetjar-lo al seu castell d’Orpí. Es rendí als quatre dies. El castell fou enderrocat per l’infant.
(Benissa, Marina Alta, 1663 – Viena, Àustria, 13 maig 1733)
Cavaller i militar. Fou gran defensor de la causa de Carles d’Àustria. Rebé el nomenament de secretari per València al Consell d’Aragó. El 1707 s’establí a Barcelona.
El 1713 fou signant del document pel qual els valencians que vivien a Barcelona s’oferien a defensar la ciutat contra Felip V, els quals constituïren el nou regiment d’infanteria regular de la Mare de Déu dels Desemparats, i en fou elegit coronel. Fou una de les gran figures de la defensa de Barcelona durant el setge franco-espanyol.
El 25 d’agost de 1713 reforçà el convent de Santa Madrona i contraatacà sobre les avançades enemigues. El 19 d’octubre prengué part al contraatac i gran combat subsegüent pel sector de Can Navarro. Assistí als principals consells de guerra de la defensa.
Pel maig de 1714 actuà repetidament en la bateria de la Creu de Sant Francesc. El 14 d’agost lluità als contraatacs per l’exterior del baluard de Santa Clara i després esclafà per sorpresa les forces enemigues que es mantenien pel vall al peu de la bretxa, acció en la qual resultà malferit i no pogué participar a la batalla final de l’11 de setembre de 1714.
Després de la capitulació de la ciutat, fou detingut i empresonat amb engany. De primer el conduïren a Alacant i després, a peu, fins al castell de Pamplona (27 novembre 1714). El 1719 fou traslladat a l’alcàsser de Segòvia.
Restà lliure el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi.
(Lleida, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d’Urgell.
Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). Li’n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.
Dades dels Països Catalans 