Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Perellós i de Manresa, Elionor de

(Catalunya Nord, segle XV – 1456)

Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa. Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa (1390).

El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou. Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells.

Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de Glorianes (1393).

Promesa a Miquel de Perellós i van Steenhoont, fill de Ponç, des del 1393, s’hi casà el 1404 i en restà vídua el 1407. Més tard es casà amb Berenguer de Vilaragut (mort el 1439).

Els fills de la seva germana pretengueren la successió d’Elionor, que no tenia descendència. El rei Alfons disposà que quan aquesta morís, la reina ocupés els dominis; però, reclamant-los Francesc de Perellós i de Rocabertí, quart vescomte de Rueda, en virtut de la donació feta al seu avi Ramon de Perellós, li foren atorgats (1452).

La concessió tingué efecte en morir Elionor. Tanmateix, pocs anys després els obtingueren els Perapertusa.

Perellós i de Manresa, Constança de

(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)

Dama. Filla segona de Ramon de Perellós, baró de Jóc, i de la segona muller d’aquest, Constança. La baronia fou per a la seva germana, Elionor.

Aquesta i Constança eren de poca edat quan morí el seu pare, en 1384. Restaren sota la tutela de la mare, de Ramon de Perellós, vescomte de Roda (després d’un germà d’aquest, Ponç) i del barceloní Ferrer de Marimon, potser de la família materna.

Es casà amb Bernat Berenguer de Perapertusa, fill de Guillem. Aportà en dot 30.000 sous barcelonins. Restà vídua en 1413.

Tingué cinc fills, un d’ells, Bernat, heretaria d’Elionor de Perellós la baronia de Jóc.

Perellós, Violant de

(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Filla de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. Fou senyora dels llocs de Sant Feliu d’Amunt i de Sant Feliu d’Avall, al Rosselló.

Ha deixat poques dades conegudes, al costat dels seus germans Ramon, vescomte de Rueda i Perellós; Miquel, arquebisbe d’Embrun, i Ponç, ric propietari rossellonès.

El seu hereu fou Antoni Pinya, burgès de Perpinyà.

Aquesta és potser la Violant que fou abadessa de Vallbona en 1419-22.

Perellós, vescomtat de

(Rosselló, segle XIV – ) 

Títol senyorial concedit el 1391 a Ramon de Perellós. Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda.

Perellós, Ramon de -governador Rosselló-

(Catalunya Nord, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1441/44)

Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibil·la i germà de Lluís.

Conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília (1415). Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona. Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna (1417).

Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga (1419). Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina. Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria. Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners.

El rei li cedí tots els seus drets als vescomtats d’Illa i Canet en morir Pere de Fenollet (1421-23), però després li fou revocada la donació. També li donà el dret de redimir el vescomtat d’Àger (1421).

Comprà els llocs de Clairà, Sant Llorenç, Eus, etc, als marmessors de la reina Margarida de Prades (1427); i el lloc de Tuïr al rei (1429), però els habitants de Tuïr protestaren i hagué de renunciar-hi.

Fou capità general de l’armada (1428) i serví l’infant Pere a Nàpols i a la costa africana. Acompanyà el rei Alfons i intervingué en la treva amb Castella i Navarra (1430). Com a garantia de la concessió dels llocs de Seta i Travadell (1431), rebia les rendes del Voló, Cortsaví i Montboló.

Anà a Tunis com a cap de les galeres (1432). Fou enviat pel rei a l’emperador (1433). Devia viure després a Sicília, deixant al Rosselló, com a lloctinent, el seu germà Lluís.

Fou membre del consell reial a Gaeta (1436). Més tard fou virrei de Sicília i adquirí Castellammare di Stabia (1441).

El seu germà fou Lluís de Perellós (Catalunya Nord, segle XV – Sicília, Itàlia, després 1460)  Senyor d’Eus (Conflent). S’establí a Sicília, on fou baró de Monterosso i senyor de Gagliano. El 1460 fou un dels qui es mostraren partidaris de tenir Carles de Viana per rei de Sicília.

Probablement era el pare de Ramon de Perellós (Catalunya Nord, segle XV) (dit també Ramon de Monroy) Senyor de Gagliano i baró de la Mota di Sant’Anastasia (1463). Fou cridat a defensar la baronia d’Arenós contra Jaume d’Aragó (1476). S’ignora si deixà descendència.

Perellós, Ramon de -diplomàtic, s. XIV/XV-

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1419)

Diplomàtic i escriptor. Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina.

S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Rueda (1370).

Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster.

Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d’una galera el rei de Xipre (1377-78).

Majordom, camarlenc i conseller de l’infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu (1381) i l’envià a les corts d’Avinyó, de França i dels ducs de Bar per qüestions del dot de la futura reina Violant (1382-87).

Era senyor de Ceret i el rei li concedí jurisdicció per a perseguir malfactors als seus llocs de Millars, Sant Marçal, Perellós, etc (1387); comprà el castell d’Estagell a Bernat de Senesterra (1390).

Fou fet capità general del Rosselló, vitalici (1389), i capità de tres galeres que foren armades per al papa Benet XIII (1390). Joan I el féu vescomte de Perellós (1391) i li vengué la jurisdicció de Rueda, Perellós i Montner. Fou un dels tutors de la seva cosina Elionor de Perellós (1390). Adquirí el castell de Rodés i el lloc de Llo (1393).

En morir Joan I fou inclòs al procés del Consell de Joan I. Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé una original i medieval aventura que quedà plasmada a l’obra Viatge al Purgatori, traducció de l’obra de Saltrey. Absolt del procés, anà a Sicília amb l’armada del rei Martí.

Quan Benet XIII es trobà amb dificultats a Avinyó, com a lloctinent seu, anà a París i obtingué per al papa la protecció de les tropes del duc d’Orleans (1398-1401). Passà alguns anys al servei pontifici. De retorn, fou un dels representants del parlament català al d’Aragó (1410) i fou un dels procuradors del comte d’Urgell, primer a les corts de Barcelona i després a Lleida, on jurà fidelitat pel comte a Ferran I (1412).

El mateix comte l’envià al capdavant de les companyies gascones que havien de socórrer el governador de València, però arribaren tard a la batalla de Morvedre, si bé a Castelló pogué dispersar les tropes castellanes. Intervingué en favor del comte a la cort de Tortosa (1413). Era senyor d’Algerri, lloc que el comte li havia venut.

Diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1416-19, degué morir poc després. Vidu de la muller Sibil·la, es casà amb Violant de Luna, que li sobrevisqué.

Perellós, Ramon de -veguer Conflent-

(Catalunya Nord, segle XIV – 1384)

Fill de Ramon I de Perellós. Fou veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya.

Fou enviat a Anglaterra i Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera (1354).

Casat amb Isabel de Revenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa (1357), després el rei li vengué la jurisdicció (1356) i la seva cunyada Esclarmunda de Revenac, hereva d’Isabel (morta vers 1378), li cedí tots els seus drets (1383).

Fou castellà de Rodes (1359), confirmat a perpetuïtat (1370). Prestà declaració al procés de Cabrera.

Fou procurador per a fer lliga amb el comte de Foix (1365) i governador del Rosselló (1376).

Casat en segones noces amb Constança de Manresa, deixà dues filles Elionor i Constança de Perellós i de Manresa.

Perellós, Ponç de

(Catalunya Nord, segle XIV – Millars, Rosselló, 1416)

Fill de Francesc de Perellós.

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna (1378); posseí l’alqueria Blanca a Bunyola (Mallorca), heretada d’Arnau de Puigdorfila.

Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps (1391). Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà (1381).

Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós (1393) i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc.

Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud (1398). Ella li vengué els llocs de Llauró i Tressserra i la jurisdicció de Nidoleres, Vilamulaca, etc (1399).

Fou ambaixador a la cort pontifícia (1399) i a Borgonya (1409). Durant l’Interregne, fou enviat a Ferran de Castella per afers de la successió i per a demanar la sortida de les tropes castellanes de Catalunya (1411).

Ferran l’envià al comte d’Urgell i fou un dels procuradors d’aquest per a jurar fidelitat al nou rei (1412). Tingué diverses possessions a Urgell i a Pallars, fou conseller de Ferran I.

S’havia casat amb Maria van Steenhoont, dama de Violant de Bar, vinguda amb ella a la cort , i foren pares de Ponç i de Joana de Perellós i van Steenhoont.

Perellós, Lluís I de

(Catalunya Nord, segle XIV – vers 1437)

Tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós. Fill i hereu de Ramon de Perellós.

S’havia educat a la cort papal d’Avinyó i fou partidari decidit de Jaume d’Urgell (1410-12).

Casat amb Simoneta de Piotiers, en tingué dos fills, Francesc II de Perellós i de Rocabertí, el qual rebé els vescomtats, i:

Ramon de Perellós (Rosselló, segle XV)  Senyor de Millars. En 1430 s’apropià d’uns ramats de bens pertanyents a un habitant de Perpinyà. El fet provocà a la capital rossellonesa l’alçament d’una host que arribà a Millars. Ramon evità la lluita, s’avingué a pactar i permeté que s’enduguessin el bestiar i també el batlle de la vila en qualitat de presoner. Morí abans que el seu pare.

Perellós, Francesc de -vescomte Rueda, s. XIV-

(Catalunya Nord, segle XIV – 1369)

Fill de Ramon (I) de Perellós. Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses (1348).

Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria (1354-55).

Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó.

Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra; en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i provocà la intervenció de Pere I de Castella, el qual el perseguí i reclamà el seu càstig. Pere III refusà, i això fou causa immediata de la guerra amb Castella (1356).

Acompanyà Isabel de Mallorca a Itàlia, quan es casà amb el marquès Joan II de Montferrat (1358). Realitzà nombroses missions diplomàtiques entre França, Gènova i el papa (1358-63) i també a Castella.

Al procés contra el vescomte Bernat de Cabrera denuncià uns tractes secrets d’aquest amb Pere I de Castella i declarà que, per ordre de Cabrera, ell havia provocat les ires del rei (1364).

Tornà a França, on obtingué la vinguda de les companyies de Du Guesclin (1365). En premi d’haver fet una lliga amb el duc d’Anjou, fou fet vescomte de Rueda (1366); era també senyor d’Épila. Almirall del rei francès Carles V, fou també procurador de l’infant per a tractar el seu matrimoni amb Joana de França (1369).

Deixà vídua, no identificada; la seva primera muller havia estat Caterina, dama de la reina Constança de Mallorca.