Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Perellós, Ramon de -diplomàtic, s. XIV/XV-

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1419)

Diplomàtic i escriptor. Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina.

S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Rueda (1370).

Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster.

Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d’una galera el rei de Xipre (1377-78).

Majordom, camarlenc i conseller de l’infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu (1381) i l’envià a les corts d’Avinyó, de França i dels ducs de Bar per qüestions del dot de la futura reina Violant (1382-87).

Era senyor de Ceret i el rei li concedí jurisdicció per a perseguir malfactors als seus llocs de Millars, Sant Marçal, Perellós, etc (1387); comprà el castell d’Estagell a Bernat de Senesterra (1390).

Fou fet capità general del Rosselló, vitalici (1389), i capità de tres galeres que foren armades per al papa Benet XIII (1390). Joan I el féu vescomte de Perellós (1391) i li vengué la jurisdicció de Rueda, Perellós i Montner. Fou un dels tutors de la seva cosina Elionor de Perellós (1390). Adquirí el castell de Rodés i el lloc de Llo (1393).

En morir Joan I fou inclòs al procés del Consell de Joan I. Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé una original i medieval aventura que quedà plasmada a l’obra Viatge al Purgatori, traducció de l’obra de Saltrey. Absolt del procés, anà a Sicília amb l’armada del rei Martí.

Quan Benet XIII es trobà amb dificultats a Avinyó, com a lloctinent seu, anà a París i obtingué per al papa la protecció de les tropes del duc d’Orleans (1398-1401). Passà alguns anys al servei pontifici. De retorn, fou un dels representants del parlament català al d’Aragó (1410) i fou un dels procuradors del comte d’Urgell, primer a les corts de Barcelona i després a Lleida, on jurà fidelitat pel comte a Ferran I (1412).

El mateix comte l’envià al capdavant de les companyies gascones que havien de socórrer el governador de València, però arribaren tard a la batalla de Morvedre, si bé a Castelló pogué dispersar les tropes castellanes. Intervingué en favor del comte a la cort de Tortosa (1413). Era senyor d’Algerri, lloc que el comte li havia venut.

Diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1416-19, degué morir poc després. Vidu de la muller Sibil·la, es casà amb Violant de Luna, que li sobrevisqué.

Perellós, Ramon de -veguer Conflent-

(Catalunya Nord, segle XIV – 1384)

Fill de Ramon I de Perellós. Fou veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya.

Fou enviat a Anglaterra i Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera (1354).

Casat amb Isabel de Revenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa (1357), després el rei li vengué la jurisdicció (1356) i la seva cunyada Esclarmunda de Revenac, hereva d’Isabel (morta vers 1378), li cedí tots els seus drets (1383).

Fou castellà de Rodes (1359), confirmat a perpetuïtat (1370). Prestà declaració al procés de Cabrera.

Fou procurador per a fer lliga amb el comte de Foix (1365) i governador del Rosselló (1376).

Casat en segones noces amb Constança de Manresa, deixà dues filles Elionor i Constança de Perellós i de Manresa.

Perellós, Ponç de

(Catalunya Nord, segle XIV – Millars, Rosselló, 1416)

Fill de Francesc de Perellós.

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna (1378); posseí l’alqueria Blanca a Bunyola (Mallorca), heretada d’Arnau de Puigdorfila.

Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps (1391). Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà (1381).

Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós (1393) i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc.

Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud (1398). Ella li vengué els llocs de Llauró i Tressserra i la jurisdicció de Nidoleres, Vilamulaca, etc (1399).

Fou ambaixador a la cort pontifícia (1399) i a Borgonya (1409). Durant l’Interregne, fou enviat a Ferran de Castella per afers de la successió i per a demanar la sortida de les tropes castellanes de Catalunya (1411).

Ferran l’envià al comte d’Urgell i fou un dels procuradors d’aquest per a jurar fidelitat al nou rei (1412). Tingué diverses possessions a Urgell i a Pallars, fou conseller de Ferran I.

S’havia casat amb Maria van Steenhoont, dama de Violant de Bar, vinguda amb ella a la cort , i foren pares de Ponç i de Joana de Perellós i van Steenhoont.

Perellós, Lluís I de

(Catalunya Nord, segle XIV – vers 1437)

Tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós. Fill i hereu de Ramon de Perellós.

S’havia educat a la cort papal d’Avinyó i fou partidari decidit de Jaume d’Urgell (1410-12).

Casat amb Simoneta de Piotiers, en tingué dos fills, Francesc II de Perellós i de Rocabertí, el qual rebé els vescomtats, i:

Ramon de Perellós (Rosselló, segle XV)  Senyor de Millars. En 1430 s’apropià d’uns ramats de bens pertanyents a un habitant de Perpinyà. El fet provocà a la capital rossellonesa l’alçament d’una host que arribà a Millars. Ramon evità la lluita, s’avingué a pactar i permeté que s’enduguessin el bestiar i també el batlle de la vila en qualitat de presoner. Morí abans que el seu pare.

Perellós, Francesc de -vescomte Rueda, s. XIV-

(Catalunya Nord, segle XIV – 1369)

Fill de Ramon (I) de Perellós. Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses (1348).

Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria (1354-55).

Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó.

Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra; en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i provocà la intervenció de Pere I de Castella, el qual el perseguí i reclamà el seu càstig. Pere III refusà, i això fou causa immediata de la guerra amb Castella (1356).

Acompanyà Isabel de Mallorca a Itàlia, quan es casà amb el marquès Joan II de Montferrat (1358). Realitzà nombroses missions diplomàtiques entre França, Gènova i el papa (1358-63) i també a Castella.

Al procés contra el vescomte Bernat de Cabrera denuncià uns tractes secrets d’aquest amb Pere I de Castella i declarà que, per ordre de Cabrera, ell havia provocat les ires del rei (1364).

Tornà a França, on obtingué la vinguda de les companyies de Du Guesclin (1365). En premi d’haver fet una lliga amb el duc d’Anjou, fou fet vescomte de Rueda (1366); era també senyor d’Épila. Almirall del rei francès Carles V, fou també procurador de l’infant per a tractar el seu matrimoni amb Joana de França (1369).

Deixà vídua, no identificada; la seva primera muller havia estat Caterina, dama de la reina Constança de Mallorca.

Perellós -llinatge-

(Rosselló, segle XIV – Roma, Itàlia, 1853)

Llinatge noble, les notícies del qual són incertes fins al segle XIV. Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons IV de Castella (el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa).

Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei (1312).

Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós.

Pere Bernat

(Catalunya, segle XI – Elna ?, Rosselló, segle XII)

Bisbe d’Elna (1113-29). Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles (1114). El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa.

Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses (1114), Sant Nazari de Torderes (1116), Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda (1121) i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera (1123).

El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat.

Finalment assistí a un concili de Narbona (1129) on es fundà una confraria per ajudar a la restauració de Tarragona.

Segons Tomic, prengué part en l’expedició de Ramon Berenguer III a les Balears (1114).

Pere I de Carcassona

(Carcassona, França, vers 1000 – Girona, 1051)

Comte de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona (1010-50).

Germà de la comtessa Ermessenda de Carcassona, la qual el féu entrar a la canongia de Girona el 1004 i l’elevà a la dignitat episcopal sis anys més tard.

Impulsà la construcció de la catedral gironina i fou el gran conseller i home de confiança de la seva germana.

Actuà de pacificador en les constants desavinences entre Ermessenda i els comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, i el 1041 col·laborà amb la comtessa a defensar les costes gironines contra les incursions dels pirates sarraïns.

Pere I de Bearn

(França, segle XII – 1153)

Vescomte de Bearn, d’Oloron, de Montaner, de Gabardà i de Brulhès, senyor d’Osca. Es casà vers el 1145 amb Matel·la dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Assistí als setges de Fraga i Lleida (1149). Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua de les senyories d’Uncastillo i Saragossa.

El succeí el seu fill, el vescomte Gastó V, sota la tutela de la seva mare Guiscarda.

Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles, Antoni de

(Catalunya Nord, segle XVII – 1676)

Segon vescomte de Jóc. Fill de Pere de Perapertusa i d’Erill i de Rafaela de Vilademany-Cruïlles, dels quals heretà un important patrimoni.

Lluità contra Felip IV en la guerra dels Segadors, però el 1652, quan la revolta al Conflent es posà contra els francesos, Lluís IV li confiscà els béns el 1653, però li foren restituïts el 1659.

El llinatge s’extingí en ell i la successió passà als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana (Conflent, segle XVII – 1660)  Casada el 1659 amb Jean François de Bournonville, marquès de Risbourg.