Cim (1.989 m alt) dels rasos de Peguera, situat al sud del massís, damunt el coll de la Creu de Campllong.
Arxiu d'etiquetes: Castellar del Riu
Estela, cogulló d’ -Berguedà-
Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge.
Espinalbet
Poble (1.220 m alt), al vessant sud-est dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.
Corbera -Berguedà-
Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior; la imatge que hom hi venera és romànica.
Campllong -Berguedà-
Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d’aigües entre el riu Demetge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
Castellar del Riu (Berguedà)
Municipi del Berguedà (Catalunya): 32,74 km2, 920 m alt, 176 hab (2016)

Situat al límit amb el Solsonès, la riera de Castellar drena part del terme. El relleu és accidentat pels rasos de Peguera i les serres de Queralt i dels Lladres; hi ha boscs de pi roig i prats naturals.
La vida econòmica del municipi és agrícola de secà per al consum local (patates, blat i farratges) i ramadera (bestiar boví, destinat a la producció de llet, i oví). Àrea comercial de Berga.
El poble, a la dreta de la riera de Castellar, és format per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, i algunes masies.
Dins el terme hi ha els pobles de Llinars de l’Aiguadora (centre administratiu) i Espinalbet, les esglésies de Sant Llorenç dels Porxos i de Santa Coloma de Can Cabra, els santuaris de la Mata i de Corbera, l’antiga quadra de Sorribes i l’estació d’esquí dels rasos de Peguera. Al pla de Campllong hi ha les restes del Pi de les Tres Branques, on cada any, pel juliol, hi té lloc una trobada en defensa de la identitat dels Països Catalans.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
