Arxiu d'etiquetes: caseries

Garcia (Ribera d’Ebre)

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 52,37 km2, 73 m alt, 601 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat a banda i banda de l’Ebre, a l’aiguabarreig d’aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d’Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo.

El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.

La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesGarcia Digital

Borges del Camp, les (Baix Camp)

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 8,24 km2, 238 m alt, 2.070 hab (2016)

0baix_campSituat a l’extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l’avellaner, l’olivera i la vinya). Darrerament, l’avicultura ha adquirit una certa importància. Àrea comercial de Reus.

La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l’antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona.

El municipi comprèn també la quadra de Tascals i el petit caseriu de l’estació de les Borges del Camp.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Baronia de Rialb, la (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 145,08 km2, 388 m alt, 240 hab (2016)

0nogueraSituat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l’agricultura de secà i, en part, a l’apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan segle XIX.

D’altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprèn els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l’antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia de la Torre de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques