Barri, prop de la carretera del Miracle.
Fortalesa d’estil romànic i gòtic situat al costat de la ciutat. És considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Està situat dalt d’un turó que domina la vall salina i la del Cardener.
Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l’església romànica de Sant Vicenç.
Fou el darrer reducte de les forces austriacistes durant la guerra de Successió, i on fou signada la capitulació de Cardona (1714).
És gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.
(ant: la Conomina) Raval, a la vora del Cardener, a l’indret on aquest forma un pronunciat meandre. el seu territori era, des de l’alta edat mitjana, condomini dels vescomtes i dels abats de Cardona.
L’església de Sant Antoni, esmentada ja el 1371, fou erigida en parròquia a la segona meitat del segle XIX.
Dins el terme hi ha l’antic Salí de Cardona; aprofitant la força hidràulica del riu hi foren instal·lades, especialment al segle XIX, diverses indústries, en part abandonades.
El 1926 hi fou instal·lada la fàbrica de depuració de sals de la Unió Espanyola d’Explosius, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.
Poble (635 m alt), situat al pla de Bergús, prop de la carretera de Cardona al Miracle, al límit amb el Solsonès.
L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cel·la ja el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses.
Al peu de la carretera hi ha l’antic hostal de Fontelles.
Antiga abadia canonical (Sant Vicenç de Cardona), situada dins el clos del castell de Cardona. Les primeres notícies de l’església són del 980; aleshores ja hi vivien diversos clergues comunitàriament. Les intromissions dels vescomtes d’Osona–Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1018 pel vescomte Bremond I de Cardona, aconsellat per l’abat Oliba. Bremond inicià la construcció de la gran basílica, consagrada el 1040.
La comunitat canonical hi vivia ja el 1029, i prosperà notablement els segles següents amb les donacions fetes pel mateix Bremond i els seus successors. Vers el 1090 hi fou introduïda la reforma augustiniana. La comunitat era composta d’un abat i de dotze canonges i diversos sacerdots beneficiats i porcioners; en depenia el priorat de Sant Jaume de Calaf. Fou secularitzada el 1592, que restà convertida en col·legiata secular regida per un abat. La comunitat de Sant Vicenç es traslladà a la vila de Cardona al segle XVIII, on subsistí fins al 1851. El monestir i l’església foren convertits en caserna a partir del 1794.
Les dependències canonicals i el claustre gòtic són en restauració. La basílica, restaurada recentment, és un dels monuments més importants de l’art romànic; té tres naus i tres absis amb un transsepte sobremuntat d’una cúpula. L’edifici és precedit d’un atri o nàrtex que s’estén al llarg de la façana de ponent, cobert, com les naus laterals, amb volta d’aresta decorada, amb unes pintures de tema religiós del segle XII, dins l’estil del Mestre de Polinyà, i unes altres del 1300, amb escenes del setge de Girona del 1285, recentment restaurades. La nau central és coberta amb volta de canó. Sota el presbiteri hi ha una àmplia cripta de tres naus, coberta amb voltes d’aresta sostingudes amb columnes. L’església fa 49 m de llargada i 17,5 d’amplada al creuer, i la nau central fa 8 m d’amplada i 19 d’alçada.
Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)
Situat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les 
sals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.
A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.
La vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.
El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 