Partida, al nord del terme, regada per la sèquia de Gavarial, braçal de la sèquia de Beneixida, derivada del riu de Sellent.
Gavarial
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Càrcer
Càrcer, baronia de
(Càrcer, Ribera Alta, segle XV – )
Jurisdicció que comprenia el lloc de Càrcer, vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Borja i Carbonell, Josep
(Càrcer, Ribera Alta, 4 abril 1902 – Madrid, 26 octubre 1993)
Botànic. Col·laborador a l’Institut Botànic Antoni Josep Cabanilles, de Madrid. Ha estudiat la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la Península Ibèrica.
És autor, entre altres treballs, d’Estudio fitográfico de la sierra de Corbera (1948-49) i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre (1961), en col·laboració amb Salvador Rivas Goday.
Càrcer (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014)
Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sellent, al límit amb la Costera.
La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 