Nom de religió de l’escriptor i religiós caputxí català Jordi Llimona i Barret (1924-99).
Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes
Barcelona, Atanasi de
(Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)
Frare caputxí.
És autor de les obres titulades Jardín seráfico (1705-06, en dos volums), Espejo del ceremonial seráfico de los capuchinos de Cataluña (1716) i Vida del padre Gabriel de Canet (1721, reeditat el 1891).
Barcelona, Antoni Maria de *
Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí català Josep Maria Galdácano i Melià (1889-1953).
Barcelona, Antoni de -caputxí, s. XVIII-
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber.
Escriví un Cerimonial de l’orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde.
Bagunyà i Casanovas, Jaume *
Historiador caputxí català, més conegut pel seu nom de religió Martí de Barcelona (vers 1895-1936).
Badia i Mullet, Ramon *
Religiós caputxí català, més conegut pel seu nom de religió, Rupert Maria de Manresa (1869-1939).
Palma de Mallorca, Andreu de *
Nom de religió amb que fou conegut l’escriptor caputxí mallorquí Manuel de Lete i Triay (1889-1963).
Vives i Tutó, Joaquim
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 14 abril 1852 – Barcelona, 13 juny 1923)
(nom de religió: Joaquim Maria de Llavaneres) Frare caputxí. Germà del cardenal Josep de Calassanç.
Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid).
El 1885 fou ministre provincial d’Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria.
Vilà i Mateu, Francesc Xavier
(Arenys de Mar, Maresme, 9 maig 1851 – Guam, illes Mariannes, 3 gener 1913)
Religiós caputxí. Entrà a l’orde a Guatemala el 1869. Tornà a Tolosa a acabar els estudis.
El 1875 marxà a l’Equador de missioner. Allà fou ordenat sacerdot.
De nou a Catalunya, fou mestre de novicis i definidor i ministre provincial (1889-95) i primer provincial de la província de Catalunya en 1900-06.
Fou bisbe d’Adra i de Guam (1911).
Tous i Soler, Josep
(Igualada, Anoia, 31 març 1811 – Barcelona, 27 febrer 1871)
Frare caputxí, conegut com a Pare Tous. Ordenat prevere el 1834, l’any següent s’exilià i s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc.
En tornar a Barcelona (1843) exercí de sacerdot i el 1850 fundà la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, dedicada a l’ensenyament, de la qual redactà les constitucions.
El 25 d’abril de 2010 fou beatificat.
